Proserpine (Lully): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 13:
 
== Sinopsi ==
L’argumentL'argument conta la història del rapte de Proserpina per Plutó.Hi ha l’afegitl'afegit d’històriesd'històries externes, com ara l’enamoramentl'enamorament de Ceres i Júpiter i la intriga amorosa de les divinitats menors Alpheius i Arethusa.
 
== Comentaris ==
La interacció entre Júpiter, Ceres i Plutó provoca espectaculars moviments entre el cel, la terra i l’Hadesl'Hades.
Proserpine, estrenada davant el rei [[Luis XV]], va ser ben rebuda pel rei però prest l'òpera va ser oblidada pel públic. Així i tot, pot ser considerada una obra maestra en el seu gènere, una obra que culmina en un període creatiu, especialment fecund en la teajectòria de Lully, però que, a la vegada, inaugura una etapa caracteritzada no només per la maduresa artística de la ''tragèdie lyrique'' com a gènere musical, en aquells dies nou, vanguardista i summament elitista sinó també per la consagració del gran mestre florentí com un dels músics més importants de tots els temps. Efectivament, Proserpine és l'exaltació més brillant de les idees que Lully ja havia expressat amb encert en ''[[Cadmus et Hermione]]'' ([[1673]]), ''[[Alceste]]'' ([[1674]]) o ''[[Atys]]'' ([[1676]]), però també el punt de sortida sobre el que haurien de discórrer les millors i més inspirades partitures de Lully: ''[[Phaéton]]'' ([[1683]]), ''[[Amadis]]'' ([[1684]]), ''[[Roland]]'' ([[1685]]) i, sobretot, ''Armide'' ([[1686]]) la darrera de les seves òperesi exemple màxim d'una forma de crear i escriure música pel teatre que definitivament hauria de marcar el desenvolupament artístic-musical de [[França]] fins a la [[Revolució]] de [[1789]].