Sturmabteilung: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 3:
La '''''Sturmabteilung''''' més coneguda amb l'abreviatura '''''SA''''', en català «secció d'assalt» fou una organització [[paramilitar]] del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys]] (NSDAP) que va jugar un paper molt important en l'ascens al poder d'[[Adolf Hitler]] a la [[dècada de 1930]].<ref>{{GEC|0057474|SA}}</ref><ref>En alemany, el mot sempre és un singular. La traducció com a «Secció d'Assalt»; té l'avantatge que també presenta les sigles SA en català.</ref> Durant la Primera Guerra Mundial estaven compromesos amb l'objectiu d'una revolució proletària internacional per derrocar el capitalisme, l'imperialisme i el militarisme a tot el món.
 
A l’agostl'agost del 1914, aquests objectius perseguien el "Grup Internacional" com a grup d’oposiciód'oposició dins del Partit Socialdemòcrata d’Alemanyad'Alemanya (SPD). Es va anomenar "Spartakusgruppe" a partir de 1916 i es va unir el 1917 amb la separació del Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya del SPD (USPD) com a l'esquerra. A la Revolució de novembre de 1918, la Confederació va tornar a fundar-se com a organització no partidària a tot Alemanya amb el nom de "Spartakusbund" i l'objectiu d'una república soviètica totalment alemanya. L'1 de gener de 1919 anà al recentment fundat Partit Comunista d'Alemanya (KPD).
 
El nom del pacte es va referir a Spartacus, el líder d'una revolta d'esclaus (73-71 aC) a l'antic Imperi romà. El seu nom simbolitzava per als espartacistes la resistència constant dels oprimits contra els seus explotadors. Així, expressen la visió marxista del materialisme històric, segons la qual es promou la història de les lluites de classes.
 
== Història ==
Als congressos dels Internacionals Socialistes de Londres i Stuttgart al 1907, es va decidir l’oposiciól'oposició dels partits obrers europeus a la guerra imminent entre les principals potències europees. A més, el 1912 a Berna es van adoptar mesures conjuntes, fins a la quantitat d’unad'una vaga general. El SPD també va rebutjar expressament i repetidament una guerra imperialista a Europa, va decidir en contra i va anunciar-la públicament. Durant la crisi de juliol de 1914, va reafirmar el rebuig a la guerra en manifestacions massives nacionals dels seus partidaris.
 
El 4 d'agost de 1914 es van votar els crèdits de guerra al Reichstag. La facció SPD Reichstag ara es va unificar per unanimitat en l'esperit d'una política de pau burgesa, segons la qual Karl Liebknecht estava d'acord amb el compliment de la pressió fraccionària. Amb el vistiplau de la política de guerra del govern imperial, el partit parlamentari del SPD va cedir tres punts de l’ordrel'ordre del dia vigents des de la fundació del partit: l’oposiciól'oposició al militarisme, l’internacionalismel'internacionalisme proletari i la lluita de classes.
 
La resposta a l'aprovació de la guerra del SPD va ser l'aprovació dels socialistes francesos per a una declaració de guerra de França contra Alemanya. Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial, la Internacional Socialista es va ensorrar.