Revisió del 23:59, 28 set 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m estandarditzant codi encapçalaments i llistes ← Edició anterior		Revisió del 16:30, 22 nov 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 19: [[Fitxer:Sheffield Park Garden1.jpg\|miniatura\|esquerra\|Jardí de Sheffield Park]] [[Fitxer:Victoria park bathing pond.jpg\|miniatura\|L'estany de Victoria Park, Londres]] Fins al {{segle \|XVIII}}, la influència francesa es va estendre a Anglaterra en [[arquitectura\|l'arquitectura]] i en l'art dels [[Jardí\|jardins]]. Les composicions «a la francesa», nascudes del [[jardí italià]], són extremadament estructurades, impliquen parterres geomètrics, jocs de simetria i de perspectiva. L'objectiu era, aleshores, domesticar la natura. El mestre jardiner Georges London va portar aquest estil a l'extrem del «clàssic holandès», amb boixos estrictament tallats, i formes verdes immòbils. Línia 25: La voga d'aquest tipus de jardí va acabar a [[Anglaterra]] sota la influència d'una estètica privilegiant el redescobriment de la [[natura]] sota el seu aspecte salvatge i poètic. I no n'era l'objectiu controlar la natura, sinó de gaudir-ne. Des de mitjans del {{segle \|XVIII}}, en una Anglaterra en plena preindustrialització, el jardí irregular és una reacció a la rigidesa de les fàbriques. Aquesta concepció s'escampava per [[Europa]]. A [[Versalles]], es crea un jardí a l'anglesa al [[Petit Trianon]] per la reina [[Maria Antonieta d'Àustria\|Marie-Antoinette]]. Amb pujols artificials, comprèn un petit llac, una gruta i un mirador. Una xarxa de camins de passeigs ofereix una multitud des de punts de vista acuradament calculats sobre tots els elements destacables del paisatge. Línia 50: === Evolució de l'estètica === Els jardins «a l'anglesa» coneixen una evolució estètica al llarg del segle XVIII i després al {{segle\|XIX}}. * Al començament del {{segle \|XVIII}}, componen paisatges evocant l'[[antiguitat clàssica]]. Oberts sobre el camp, apareixen com una prolongació del jardí. És el ''jardí anglès idíl·lic''. * A la meitat del {{segle \|XVIII}}, la composició paisatgista ha de ser sòbria i sensual. És el ''jardí anglès sublim''. * Al final del {{segle \|XVIII}}, el jardí «a l'anglesa» ha d'implicar accidents de terreny (sots, pujols, pendents...) i jugar sobre un contrast entre elements pentinats (és a dir, regulars) i salvatges. És el ''jardí anglès pintoresc''. * El jardí pintoresc «a l'anglesa» s'ha fet un gènere europeu al {{segle\|XIX}}. Sota el [[Segon Imperi Francès\|Segon imperi]], va ser fins i tot l'art oficial dels jardins a França. * Al {{segle\|XIX}}, a Anglaterra, el jardí «a l'anglesa» coneix les mutacions estètiques sota la influència de personalitats de temperament artístic afirmat com [[Gertrude Jekyll]] (1843-1932). En aquest període, el jardí «a l'anglesa» es defineix més aviat com un lloc d'experimentació artística. Gertrude Jekyll introdueix els massissos virolats de vivaços en platabandes de flors, encara utilitzats i admirats actualment sota el nom de ''mixed-borders''. Nombroses obres li són consagrades.

Jardí anglès: diferència entre les revisions