Torn de terrissaire: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 8:
El torn consta d'una superfície rodona i plana unida a un eix que es fa girar a una velocitat regulable entre 30 i 120 revolucions per minut aproximademant. Sobre la superfície el terrissaire torneja l'[[argila]] o pasta ceràmica amb les mans molles amb una pasta de ''barbotina'' (barreja d'argila amb aigua en què l'aigua ocupa una tercera part).
 
Antigament el torn era mogut pels peus del terrissaire, que actuava sobre una roda de fusta pesant, d’unsd'uns dos metres de diàmetre i deu centímetres de gruix, amb el que comptava amb prou [[inèrcia]] per a girar de manera constant malgrat la pressió i el fre que exercia el terrissaire sobre la peça de fang.
[[Fitxer:Torn de peu La Bisbal.jpg|miniatura|Torn de peu a La Bisbal (Girona)]]
Actualment també es fan servir torns accionats per electricitat amb un dispositiu que permet ajustar la velocitat de gir.
Línia 15:
== Història ==
[[Fitxer:CucuteniPotteryTable.svg|miniatura|Descripció gràfica d'un torn neolític, encara sense volant d'inèrcia, a Romania]]
La majoria de les ceràmiques prehistòriques es van fer a mà amb tècniques simples com les de sobreposar anelles d'argila Amb aquesta tècnica tota l'energia requerida la proporcionaven les mans del terrissaire. Els models primitius de torn no utilitzaven el volant d'inèrcia sinó que les peces en construcció estaven sobre una superfície que es movia a mà. Se suposa que entre 8000 aC i 1400 aC s'hi va aplicar el volant d’inèrciad'inèrcia i possiblement això va ocórrer a [[Mesopotàmia]], també podria haver passat al sud d'Europa,<ref>{{ref-publicació|cognom= Cucoș |nom= Ștefan |títol= Faza Cucuteni B în zona subcarpatică a Moldovei | trans_title = Cucuteni B period in the lower Carpathian region of Moldova |publicació= Bibliotheca Memoriae antiquitatis (BMA) (Memorial Library antiquities) |volum= 6 |editorial= Muzeul de Istorie Piatra Neamț (Historical Museum Piatra Neamț) |lloc= Piatra Neamț, Romania |data= 1999 | url = http://www.neamt.ro/cmj/istorie/piatra-neamt/BMA_2.html |llengua= Romanian | oclc = 223302267}}</ref> [[Egipte]] (on la deessa [[Khnum]] hauria format el primers humans amb el torn) i la Xina<ref>[http://xsrb.xsnet.cn/html/2009-08/06/content_78846.htm 萧山日报-数字报纸<!-- Bot generated title -->]</ref> S'ha trobat un torn de pedra a la ciutat d'[[Ur]], [[Iraq]] datada del 3129 aC però a la mateixa zona n'hi ha fragments encara més antics.
 
== Referències ==
Línia 23:
{{Projectes germans|commons=Potter's wheel|Potter's wheel}}
* [http://www.ceramicstoday.com/articles/potters_wheel.htm The Origins of the Potter's Wheel] article a Ceramics Today site
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-4670462284794022723&hl=ca Video de l'activitat d’und'un torn]
* [http://www.archive.org/details/Swajana-Pottery751 Pottery. video a [[Internet Archive]]]