Molts tritons produeixen toxines entre les secrecions cutànies com a mecanisme de defensa contra els depredadors. Els tritons de Taricha de l’oestl'oest de nordamèrica són particularment tòxics. El tritó ''Taricha granulosa'', de pell rugosa del nord-oest del Pacífic produeix [[tetradotoxina]] (anteriorment se'n deia Tarichatoxina fins que es va comprovar la coincidència química amb la TTX)<ref>{{ref-publicació|vauthors=Scheuer PJ|títol=Toxins from fish and other marine organisms|publicació=Advances in Food Research|volum=18|pàgines=141–61|pmid=4929140|any=1970|doi=10.1016/S0065-2628(08)60369-9|isbn=9780120164189}}</ref><ref>{{ref-publicació|vauthors=Mosher HS, Fuhrman FA, Buchwald HD, Fischer HG|títol=Tarichatoxin – tetrodotoxin: a potent neurotoxin|publicació=Science|volum=144|exemplar=3622|pàgines=1100–10|data= maig 1964|pmid=14148429|doi=10.1126/science.144.3622.1100}}</ref> més que suficient per matar un humà adult, i alguns nadius nord-americans del nord-oest del Pacífic van utilitzar la toxina per enverinar els seus enemics.<ref name="caudata" /> Tanmateix, les toxines només són perilloses si s’ingereixens'ingereixen, i els aquests tritons no suposen cap perill per a granotes i altres amfibis amb els quals comparteixen aigües, o bé mantenir-se de forma segura com a mascotes. Els únics depredadors dels tritons de Taricha són serps del gènere [[Thamnophis sirtalis|Thamnophis]], algunes de les quals han desenvolupat una resistència a la toxina. La majoria dels tritons es poden manejar de forma segura, sempre que no siguin ingerides les toxines que produeixen o que entrin en contacte amb les mucoses o ferides a la pell.<ref name="caudata">{{ref-web|url=http://www.caudata.org/cc/articles/toxin2.shtml|títol=Caudata Culture Articles - Newt Toxins|editor=Caudata.org|data=|consulta=2013-06-06}}</ref>
