|
[[Fitxer:Aristotle's constitutions diagram.png|miniatura|Diagrama que il·lustra la classificació de Constitucions segons [[Aristòtil]].]]
Les excavacions [[arqueologia|arqueològiques]] al territori actual de l'[[Iraq]], dutes a terme per [[Ernest de Sarzec]] el [[1877]] van trobar evidències de l'existència del codi més antic de justícia que es coneix, promulgat pel rei [[sumèria|sumeri]] [[Urukagina]] de [[Lagash]] prop del 2300 aC. Encara que no s'ha descobert el document original, se sap que conferia drets als seus ciutadans i potser és el prototip primitiu de les lleis de govern. Per exemple, atorgava exempcions d'[[impost]]os a les vídues i els orfes i protegia els pobres de la [[usura]] dels rics. En èpoques posteriors, els governs van començar a utilitzar alguns codis escrits especials per a governar. El document més antic que es coneix sembla que és el [[Codi d'Ur-Nammu]] d'[[Ur]], prop del 2050 aC. Alguns dels codis més coneguts d'aquesta època són el [[Codi d'Hammurabi]] de [[Babilònia]] el Codi [[Imperi Hitita|Hitita]], el Codi [[Assíria|Assiri]], la [[Llei Mosaica]] i els manaments de [[Cir II el Gran|Cir el Gran de Pèrsia]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Senac |nom=Mercedes E. |títol=Las reformas sociales de Urukagina |llengua=castellà |editorial=Universidad Católica Argentina|data=1986 |pàgines=}}</ref>
=== Constitucions a l'edat antiga ===
El 621 aC, l'escriba [[Dracó d'Atenes]] va escriure les lleis de la ciutat-estat d'[[Atenes]]. Aquest codi, per exemple, ja desenvolupava drets i deures dels ciutadans, així com establia el grau de sanció com per exemple abolir la [[pena de mort]] per a qualsevol ofensa. El 594 aC, [[Soló]], el governant d'Atenes, va crear una nova constitució que alleugerava les càrregues dels treballadors, així com regulava que la classe governant aconseguís aquest estatus per mitjà de la riquesa i no pas per naixement. [[Clístenes]] també va reformar la constitució atenesa el 508 aC i pel caràcter de les seves reformes, és considerat sovint com el començament de la [[democràcia]].
[[Aristòtil]] (prop del 350 aC) va ser un dels primers escriptors de la història a distingir entre la llei ordinària i la llei constitucional, establint així els conceptes de "constitució" i "[[constitucionalisme]]". Va realitzar una classificació de les diferents [[formes de govern]] constitucionals. La definició més bàsica fou per descriure que una constitució era l''''organització dels càrrecs d'un estat'''. Posteriorment, en la seva obra de la [[Constitució d'Atenes]], la [[Política (Aristótil)|Política]]" i l'[[Ètica a Nicòmac]]", Aristòtil va explorar i analitzar les diverses formes constitucionals existents fins aquell moment, especialment les que hi havia a Atenes i [[Esparta]]. Les conclusions de la seva anàlisi el portaren a classificar les constitucions en ''bones'' i ''dolentes'', arribant a defensar que el millor sistema constitucional era el que establia un sistema mixt, amb elements monàrquics, aristocràtics i democràtics. També va establir les diferències entre classes de ciutadans: Els ''ciutadans'' que eren aquells que podien participar i gaudir dels privilegis de l'estat, els ''no-ciutadans'' i els ''esclaus''.
=== Roma ===
|
