Revisió del 17:55, 27 set 2020 modifica Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.650 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 20:53, 24 nov 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 2: '''Àttal I de Pèrgam''' ({{lang-grc/la\|Ἄτταλος Σωτήρ\|Áttalos Sōtḗr\|Attălus Soter}}) fou [[rei]] de [[Regne de Pèrgam\|Pèrgam]] del {{aC\|241}} al {{aC\|197}}. D'ell va agafar el nom la dinastia [[Atàlida]]. Era fill d’d'[[Àtal (germà de Fileter)\|Àtal]], germa de [[Filèter de Pèrgam\|Filèter]] i d’d'[[Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam)\|Antioquis]] filla d’d'[[Aqueu (fill de Seleuc)\|Aqueu]]. Va succeir en el tron el seu cosí [[Èumenes I de Pèrgam\|{{nowrap\|Èumenes I}}]]. Fou el primer que es va enfrontar als [[gàlates]] sobre els quals va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei. Una escultura representant la victòria fou col·locada a l’l'[[Acròpoli]] d’d'[[Atenes]].<ref name=smithattali/> Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els [[selèucides]] i el {{aC\|229}} va derrotar l'[[Antíoc Híerax\|{{nowrap\|Antíoc Híerax}}]], que era aliat dels gàlates i que després de la derrota gàlata, només va conservar el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àttal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis ([[Cària]]), gàlates i capadocis ({{aC\|227}}). Línia 8: El {{aC\|226}} es va apoderar d'extenses regions de [[Regió de Frígia\|Frígia]] a l'oest del [[muntanyes del Taure\|Taure]]. El {{aC\|225}} el nou rei selèucida, [[Seleuc III Ceraune\|{{nowrap\|Seleuc III Ceraune}}]] (o Sòter) va enviar un exèrcit sota el comandament del seu oncle [[Andròmac (pare d'Aqueu)\|Andròmac]], però aquest exèrcit fou derrotat i l'Andròmac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota [[Antíoc III el Gran]], l'[[Aqueu (fill d'Andròmac)\|Aqueos]] (Aqueu) fou enviat contra [[Pèrgam]] ({{aC\|222}}) i va derrotar l'Àttal, deixant reduït el seu regne als límits del {{aC\|228}}.<ref name=smithattali/> El {{aC\|220}} va esclatar la guerra entre [[illa de Rodes \| Rodes]] i la ciutat de [[Bizanci]] i l'Àttal es va posar del costat dels bizantins però no fou de cap ajut apreciable. El {{aC\|218}} amb l'ajut de mercenaris gàlates va recuperar algunes ciutats d’d'[[Eòlia (regió grega)\|Eòlia]] però en mig de victòries generals l'exèrcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar els gàlates, que no van voler seguir.<ref name=smithattali/> El {{aC\|216}} es va aliar a l'{{nowrap\|Antíoc III el}} gran contra Aqueu. El {{aC\|211}} es va incorporar a l'aliança de Roma amb la [[Lliga Etòlia\|{{nowrap\|Lliga Etòlia}}]], contra [[Filip V de Macedònia\|{{nowrap\|Filip V de}} Macedònia]] i la [[Lliga Aquea\|{{nowrap\|Lliga Aquea}}]]. El {{aC\|209}} fou nomenat pretor de la {{nowrap\|Lliga Etòlia}} juntament amb [[Pírries]] i al {{aC\|208}} es va reunir amb una petita flota al romà [[Publi Sulpici Servi Galba Màxim\|Sulpici]]. Després d'una victòria a [[Egina (illa)\|Egina]] el {{aC\|207}} va assaltar [[Peparethos]], va conquerir [[Oreos]], i tot seguit [[Opos]]. Es trobava a aquesta ciutat quan de poc que no va caure presoner de {{nowrap\|Filip V}}. En assabentar-se que el rei [[Prúsies I\|{{nowrap\|Prúsies I de}} Bitínia]] havia envaït el regne va tornar acuitadament.

Àtal I de Pèrgam: diferència entre les revisions