|
bàndol1= [[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Castella]] [[Regne de Castella]] <br />[[Fitxer:Blason Léon.svg|15px|Lleó]] [[Regne de Lleó]] |
bàndol2= [[Fitxer:Allah.svg|15px|Almoràvit]] [[Almoràvit]]s|
general1= [[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Castella]] [[Alfons VI de Castella]] <br />[[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Castella]] [[Diego Rodríguez (fill del Cid)|Diego Rodríguez]] † <br />[[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Castella]] [[Álvar Fáñez]] <br />[[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Castella]] [[Pedro Anúrez]] <br />[[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Castella]] [[García Ordóñez]] |
general2= [[Fitxer:Allah.svg|15px|Muhammad ibn al-Hadj]] [[Muhammad ibn al-Hadj]] |
batalla_anterior= [[Batalla de Bairén]] |
}}
{{Almoràvits a la península Ibèrica}}
La '''batalla de Consuegra''' fou una de les batalles de la [[Reconquesta]], lluitada el [[15 d'agost]] de [[1097]] entre els exèrcits d'[[Alfons VI de Lleó]] i [[El Cid Campeador|El Cid]] contra els [[almoràvits]] de [[Yússuf ibn Taixfín]].
== Antecedents ==
En [[1085]] [[Alfons VI de Lleó]], [[Setge de Tulaytula|conquesta Toledo]], l'antiga capital del [[Regne de Toledo|regne visigot]] abans de la derrota a la [[batalla de Guadalete]], i hi trasllada el seu capital, exigint als desgastats regnes de Taifes elevats tributs. Alfons VI es troba el seu apogeu i es fa nomenar ''Imperator'' i fins i tot ''Rex ibericus''. L'any següent decideix consolidar el seu poder al nord d'Hispània i posa [[Setge de Saraqusta (1086)|setge a Saraqusta]]. L'emir [[Yússuf ibn Taixfín]] desembarca a [[al-Yazira al-Jadrā]] en auxili dels febles reis musulmans. Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf però pateix una humiliant derrota a la [[batalla de Sagrajas]].
[[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid'', assola [[Xarq al-Àndalus]] [[Setge de Balansiya (1092-1094)|apoderant-se de Balansiya]] el [[1094]] convertint-la en capital d'un principat que ell governa, i posteriorment derrota a Yusuf a la [[batalla de Quart de Poblet]] el 1094 i a la [[batalla de Bairén]] amb [[Pere I d'Aragó]] el [[1097]], però mentre Rodrigo Díaz lluita a Bairén, un exèrcit almoràvit capitanejat per [[Muhammad ibn al-Hadj]] es dirigeix a Toledo.
== Desenvolupament tàctic ==
[[Alfons VI de Lleó]] decideix plantar cara als almoràvits que es dirigeixen a [[Toledo]], però l'escassetat de tropes l'obliga a demanar reforços a [[Rodrigo Díaz de Vivar]], que després de vèncer a la [[Batalla de Bairén]] pot enviar reforços al seu senyor, comandades pel seu únic fill home, [[Diego Rodríguez (fill del Cid)|Diego Rodríguez]], i poc després el seu pare li envia la cavalleria d'[[Álvar Fáñez]], que és emboscada pels almoràvits a prop de Conca: alguns genets cauen en el combat, altres desfan el seu camí fins a València i els pocs restants marxen amb ell fins Consuegra.
Ràpidament Alfons reuneix les seves tropes a [[Consuegra]], posant el seu campament [[Castell de Consuegra|al castell]] des de la que es veu tota la plana circumdant. Mana reforçar les muralles de la ciutat i espera als enemics, que no van trigar a arribar.
Alfons col·loca a Álvar Fáñez, expert comandant de [[cavalleria]] donant suport a les tropes d'elit de [[Pedro Anúrez]], després col·loca a Diego Rodríguez amb les tropes d'El Cid, les millor armades, i mana a [[García Ordóñez]], un antic enemic del Cid<ref>Segons el [[Cantar de Mío Cid]], en una ocasió en què [[Alfons VI de Lleó]] havia encomanat [[Rodrigo Díaz de Vivar]] cobrar les Parias a l'emir de Sevilla, l'emir de Granada, Almudafar, es va dirigir a saquejar-la ajudat per alguns nobles entre els quals hi havia García Ordóñez. El Cid va sortir amb totes les seves tropes a plantar batalla a Almudafar i després va tallar a García amb la seva espasa un floc de cabell de la barba, considerat una ofensa greu</ref> protegir amb la seva cavalleria la vida de Diego. La [[infanteria]] cristiana es va dirigir contra l'almoràvit, donant suport cada contingent per un altre de cavalleria.
Els cristians van aconseguir trencar les files de la infanteria, però les ales almoràvits, formades per genets, van envoltar als cristians. El rei va ordenar retirada i, mentre en el flanc esquerre es replegaven Pedro Anúrez i Álvaro Fáñez junts, en el dret només ho va fer García Ordóñez sense ajudar a Diego Rodríguez, qui envoltat pels seus homes, i pels enemics va ser mort.
Alfons VI es va refugiar dins de la ciutat, que va trigar a caure, i es va retirar al castell, un bastió inexpugnable a dalt d'un turó. Sense aigua ni menjar, i amb només uns centenars d'homes, Alfons resisteix el setge dels moros que intenten escalar les muralles. Després del vuitè dia els almoràvits, delmades les seves tropes, sufocades per la calor i tement l'arribada de reforços cristians, aixequen el setge i es retiren.
== Conseqüències ==
| 