Revisió del 05:57, 24 set 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.843.327 edits m estandarditzant codi encapçalaments i llistes ← Edició anterior		Revisió del 21:06, 9 des 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.516.638 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 19: El manteniment de la residència del bisbe ha arribat als nostres dies, encara que hi ha hagut intents de traspassar-la a la capital riojana, denominant-se en l'actualitat ''diòcesi de Santo Domingo, Logronyo i Calahorra''. [[Ramir I d'Astúries]] va proclamar en el segle IX el Vot de Santiago en la Catedral de Santa María, que va estar vigent fins a la promulgació de la Constitució de les Corts de Cadis. Els musulmans van conquistar la ciutat l'any 714 deixant la seva empremta en l'agricultura i l'urbanisme. La importància estratègica de Calahorra també seria fonamental en la dominació àrab. A causa d'ella van ser diverses vegades les quals va canviar de mans fins que a l'abril de [[1045]] el rei Garcia IV Sanxes III de Nájera la va conquistar i va unir al regne de Nájera-Pamplona, antecessor del regne de Navarra. Com tota La Rioja, va ser terra cobejada pels regnes fronterers de Castella, Navarra i Aragó. Va ser incorporada al Regne de Castella per [[Alfons VI de Castella]] encara que es van mantenir les lluites frontereres amb Navarra i Aragó. Amb la conquesta de Navarra per Ferran el Catòlic, en [[1512]], es pacificà definitivament tota la zona. La ciutat va ser visitada pel papa [[Adrià VI]] el [[22 de març]] de [[1522]]. === El call ===

Calahorra: diferència entre les revisions