Salvador Ibáñez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 3:
''' Salvador Ibáñez ''' ([[València]], [[1854]] - [[1920]]) va ser un [[artesà]] [[lutier]] fabricant de guitarres [[Espanya|espanyol]]. Fabricava [[guitarra|guitarres]], [[ukulele]]s, [[mandolina|mandolines]] i altres instruments de corda. Aquests instruments eren considerats entre els millors de la seva època i s'apreciaven molt tant per la seva qualitat com per la seva impecable fabricació.{{CN|data=octubre de 2016}}
 
Als 11 anys Salvador Ibáñez va començar com a aprenent en un taller de fabricació de guitarres del carrer Muela, a [[València]]. El 1870, va crear el seu propi taller: Salvador Ibáñez Albina, que estava al carrer Cubells. Segons els registres, al taller hi treballaven el nen de 10 anys José Ibáñez i Magdalena Albina i Magraner, de lL'Olleria, Valènciaa La Vall d'Albaida. El 1896, Salvador Ibáñez apareix per primera vegada en les guies comercials al carrer Russafa de València i entre 1898 i 1906 al carrer Baixada de Sant Francesc. Salvador Ibáñez fabricava [[bandúrria|bandúrries]], llaüts, guitarres de sis i dotze cordes i també guitarres amb pal desmuntable, així com els bordons necessaris per a cada instrument. El 1897, va fabricar la primera guitarra de doble màstil. La seva fàbrica estava situada a València, C/Pare Rico n º 8. Conjuntament amb els seus fills Salvador i Vicent Ibáñez Salabert, va crear la Societat Regular Comanditària "Salvador Ibáñez i Fills". Quan Salvador Ibáñez va morir el 1920, els seus dos fills van continuar amb les activitats de la societat, especialitzant-se cada un d'ells en una activitat, Salvador al taller, i Vicent en relacions comercials. Les seves guitarres es venien en diversos països, incloent el mercat Hispanoamericà, Filipines i Japó.{{CN|data=octubre de 2016}}
 
La recessió de l'any 1929 va tenir un efecte demolidor en la marxa del negoci per l'acumulació de deutes dels mercats americans. En aquesta situació els germans Ibáñez es van veure obligats a liquidar la seva empresa cessant l'activitat de la seva fàbrica. No obstant això conservar l'edifici de la seva propietat del carrer Pare Rico nº 8, que es conserva en l'actualitat. La majoria de l'equipament de la fàbrica va ser traspassat a Telesforo Julve i alguns dels operaris de la seva fàbrica continuar exercint el seu ofici en petits tallers.{{CN|data=octubre de 2016}}