Acarnània: diferència entre les revisions

Els seus primers habitants forenvan ser els [[Tafis]], els [[Lelegis]] i els [[CuretisCuretes]]. Els primers foreneren pirates i estaven establerts a les illes de la costa occidental; els Lelegislelegis vivien inicialment a l'est d'Acarnània i a Etòlia, [[Lòcrida]] i altres llocs; els CuretisCuretes venien d'Etòlia. El nom del país, lisegons foula donattradició, perli va venir d'[[AcarnanAcarnà]] el fill d'[[Alcmeó (mitologia)|Alcmeó]].

La tradició diu que [[Argos (Argòlida)|Argos]] va establir una colònia vers el [[650 aC]]. Pel mateix temps els [[corint]]is van establir colònies a [[Leucas]], [[Anactòrios]], [[Sòl·lion]] i alguna altra, i els habitants locals forenvan ser rebutjats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilitzat al començament de la [[guerra del Peloponès]] el [[432 aC]] i vivien del robatori i la pirateria, segons [[Tucídides]]. Estaven units en una lliga que es reunia al turó Olpae prop d'[[Argos d'Acaia]], i a [[Stratos]], ciutat principal d'Acarnània. En temps deldels [[Imperi Romà|romans]] la Lliga tenia la seu a Thyrios o a Leucas, i aquesta darrera era la capital del país. La lliga era dirigida per un ''strategos''[[estrateg]] i un secretari (''grammateos''); un personatge influent era el gran sacerdot (''hieràpolos'') del temple d'Apol·lo a Accium.

A la [[guerra del PoloponèsPeloponès]] els acarnanis, enemics dels corintis i dels ambraciotes, van ser aliats d'[[Amfilòquia]] i d'[[Atenes]]. En aquesta lliga que va suposar la restauració d'Argos d'Acaia als seus habitants, les ciutats de Oeniade i [[Astacos (Acarnània)|Astacos]] van quedar al marge. El [[426 aC]] els atenencs i acarnanis van obtenir una gran victòria sobre [[esparta]]ns i ambacriotesambraciotes a Olpae. Després de la guerra van fer les paus amb [[Ambràcia]], però van mantenir l'aliança amb Atenes. El [[391 aC]] estaven en guerra contra els [[Acaia|aqueus]] que s'havien apoderat de [[Calydon]] a Etòlia. Els aqueus van demanar ajut a Esparta que va enviar un exèrcit a Acarnània dirigit per [[AgesilaosAgesilau II|Agesilau]] que va assolar el país però sense èxits decisius. VersCap ela l'any [[300 aC]] els etolis van conquerir algunes ciutats de l'oest d'Acarnània i els acarnanis es van aliar als reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] als que van romandre lleials. No es van sotmetre a Roma fins que els romans van haver ocupat Leucas i van derrotar a [[Filip V de Macedònia]] a la [[CinoscèfalsBatalla de Cinoscèfales]].

El [[191 aC]] [[Antíoc III]] de [[Síria]] va envair Grècia i l'acarnani [[MnasilocosMnasíloc]] que havia estat subornat pel rei, va aconseguir que el país li fes costat. Però Antíoc fouva ser expulsat i després derrotat a [[Apamea]] ([[189 aC]]) i Roma va tornar a imposar la seva hegemonia.

El [[168 aC]], derrotat el rei [[Perseu de Macedònia]], [[Luci Emili PaulePaulus Macedònic]] i els comissionats romans van reorganitzar Grècia i fouen llavorsaquell quemoment Leucas fouva ser separada políticament d'Acarnània.

ElL'any [[30 aC]] els habitants d'algunes ciutats forenvan ser traslladats per l'emperador [[August]] a [[Nicòpolis de l'Epir|Nicòpolis]] que acabava de fundar.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DA%3Aentry+group%3D1%3Aentry%3Dacarnania-geo |consulta=12 de desembre de 2020 |títol=Acarnania |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>

** [[HeracleiaHeraclea d'AtamàniaAcarnània|HeracleiaHeraclea]]

{{ORDENA:Acarnania}} <!--ORDENA generat per bot-->