Glàndula pineal: diferència entre les revisions

Per les seves característiques anatòmiques, molt aviat va cridar l'atenció dels metges. La primera descripció de la glàndula pineal s'atribueix a [[Heròfil de Calcedònia]],<ref>{{ref-web|url=http://escuela.med.puc.cl/publ/HistoriaMedicina/AlejandrinaHerofilo.html |títol=Apuntes de Historia de Medicina: Herófilo |editor=Pontificia Universidad Católica de Chile }}</ref> al {{segle|III|-|s}}, qui la vinculà a funcions valvulars reguladores del "flux del pensament" en el sistema ventricular. [[Galè]] (s. II dC) va descriure la seva anatomia i l'anomenà '''konarium''' (conus de pinya), denominació que ha perdurat fins als nostres dies juntament amb la de ''pineal'', ''pinea'' (pinya en llatí). Sembla ser, a més, que Galè observà que l'estructura pineal tenia una semblança estructural més gran amb les glàndules que amb els nuclis del sistema nerviós.

El fotoperíode (llum-foscor), amb els [[Ritme circadiari|ritmes circadians]] (dia-nit) i els estacionals, constitueix el sincronitzador ([[Zeitgeber]]) extern principal, acció de la qual es troba complementada per altres sincronitzadors addicionals que se sumen al camp geomagnètic. Aquests són les micro-pulsacions d'origen extraterrestre, el sistema cavitari ionosfèric ([[ressonància de Schumann|ressonàncies de Schumann]]<ref>{{ref-web|url=http://2012wiki.com/index.php?title=Schumann's_Resonance |títol=Database error }}</ref> amb freqüències de 7,8Hz, semblants a les del ritme alfa i el nostre cervell) i, en general, les fonts dels camps ELF.

{{Cita|Una al·legoria seria: En el gran concert endocrí, la glàndula pineal és la directora d'orquestra que segueix ordenadament la partitura, constituint la llum la seva inspiració rítmica i compassada. La incidència d'altres radiacions electromagnètiques no naturals provocaria un caos simfònic...|Bardasano, 2002<ref name="Bardasano">{{ref-publicació|cognom= Bardasano|nom= Dr. José Luis |article= Ponencia "Electromagnetismo, glándula pineal y salud pública|url= http://www.electrosensibilidad.es/bardasano.pdf|format= |llengua= |consulta= |publicació= |editorial= |lloc= Jornades “Campos electromagnéticos, salud publica y laboral” organitzat per CCOO Madrid |volum= |exemplar= |data= desembre 2002 }}</ref> }}

Segons el doctor [[Sérgio Felipe de Oliveira]], Màster en Ciències per la Facultat de Medicina de la [[Universitat de São Paulo]] i director de la Clínica Pineal Mind, l'increment de l'activitat pineal es troba estretament relacionat amb les activitats psíquiques, com ara les visions o la meditació. Segons Oliveira, la glàndula pineal actuaria com un petit receptor d'ones, en el qual, petites calcificacions de l'òrgan conegudes com a "acèrvuls" jugarien un rol especial.<ref>{{ref-web|coautors=Sérgio Felipe de Oliveira |url=http://www.slideshare.net/marcosneumann/pineal-y-espiritualidad-sergio-felipe-de-oliviera |títol=Pineal y Espiritualidad |consulta=28/3/2012 |obra= |editor= |data= |llengua=castellà }}</ref>

A més, entre les múltiples funcions endògenes de la pineal (controlar els centres hipotalàmics, ritmes biològics, efecte desintoxicant de radicals lliures i protector de drogues anticanceroses), es troba la d'alliberament de la [[DMT]].<ref>{{ref-web|url=http://deoxy.org/dmt.htm |títol=What does it mean that the most powerful of all psychedelic hallucinogens is a part of normal human metabolism? |autor=Terence McKenna |editor=The Deoxyribonucleic Hyperdimension }}</ref> L'alliberament d'aquesta molècula, considerada com un dels neurotransmissors al·lucinògens més poderosos per a l'ésser humà, es veu incrementada per la glàndula durant l'estadi de son, estats de meditació i la imminència de mort. Cada cas esmentat, relacionat amb una interacció augmentada entre el cervell i altres plans dimensionals adjacents, són qüestionades pels escèptics com un fenomen físic-químic limitat a l'òrgan cerebral.

No obstant això, no existeixen de moment hipòtesis vàlides que relacionin el perquè de l'alliberament de DMT<ref>{{ref-web|url=http://sites.google.com/site/kawuaspace/clips/dennismckenna-bioquimicadeladimetiltriptamina |títol=Bioquímica de la Dimetiltriptamina |autor=Dennis McKenna |editor=kawuaspace |data=2010 }}</ref> (i la consegüent formació d'imatges en la pineal) amb els estadis propers a la mort. Tal com reconeix [[Rick Strassman]], cèlebre protagonista en exhaustius estudis dels efectes de la DMT<ref>{{ref-web|url=http://www.asociacioneleusis.es/2010/08/la-dimetiltriptamina-dmt-es-un-regulador-del-receptor-sigma-1/ |títol=La Dimetiltriptamina (DMT) es un regulador del receptor sigma-1 |autor=Alfonso |editor=Asociación Eleusis |data=2007 }}</ref> en humans, la glàndula pineal no seria més que el sisè txakra o Ajna Ajna del qual parla la tradició vèdica, la finestra de Brama del qual es nomena en l'hinduisme, l'ull celestial del qual parlen els antics xinesos, el palau Niwan que els taoistes coneixen o el "seient de l'ànima" que Descartes exposava.

{{Referències}}{{ref-publicació|cognom= Guerrero|nom= Juan M. |enllaçautor= |coautors= Antonio Carrillo-Vico y Patricia J. Lardone |article= La Melatonina|url= http://www.investigacionyciencia.es/Archivos/10-07_Guerrero.pdf|format= |llengua= |consulta= 6 febrer 2011|publicació= |editorial= |lloc= |data= 2007|pàgines= |issn= |citació= sobre la glándula pineal y su producto, la melatonina. |ref= }}

* {{ref-publicació|cognom= Illanas |nom= Mònica |enllaçautor= |coautors= |article= Glàndula Pineal|url= http://www.patatabrava.com/login#/apunts/glandula_pineal_o_epifisis-f30247.htm|format= article monogràfic |llengua= |consulta= |publicació= |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= setembre 2010|pàgines= |issn= |citació= |ref= }}