Jocs de guerra (pel·lícula): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 29:
| català = {{sí}}
}}
'''''Jocs de guerra''''' (títol original: ''WarGames'') és una pel·lícula estatunidenca de 1983, dels gèneres thriller i ciència-ficció, dirigida per John Badham. Protagonitzada per [[Matthew Broderick]], [[Ally Sheedy]] i John Wood. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Jocs de guerra | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/Jocs_de_guerra| llengua = català| consulta =
El guió escrit per Lawrence Lasker i Walter F. Parkes està ambientat en els últims anys de la [[Guerra Freda|Guerra freda]] i explica la història d'un jove [[Furoner|hacker]] que intenta infiltrar-se en sistemes aliens per simple curiositat.
Línia 36:
Durant un simulacre sorpresa d'un atac nuclear, molts operadors de l'Ala estratègica de míssils de la Força Aèria dels Estats Units no es mostren disposats a girar la clau necessària per llançar un atac amb míssils. Aquestes negatives convencen a John McKittrick (Dabney Coleman) i altres enginyers de sistemes en el NORAD que els centres de control de llançament de míssils han de ser automatitzats, sense intervenció humana. El control se cedeix a un superordinador del [[NORAD]], anomenat WOPR (War Operative Plan Response) i que està programat per realitzar contínuament simulacions militars i aprendre amb el temps.
David Lightman (Matthew Broderick) és un estudiant brillant, però sense motivació, d'una escola de secundària de Seattle i [[Furoner|hacker.]] Després de rebre una mala qualificació a l'escola, utilitza la seva microcomputadora [[IMSAI 8080]] per introduir-se en el sistema informàtic de l'escola. A continuació, canvia la seva nota i fa el mateix amb la seva amiga i companya de classe Jennifer Mack (Ally Sheedy). Més tard, en anar marcant tots els números telefònics de Sunnyvale, Califòrnia, per trobar nous jocs d'ordinador que anaven a ser presentats, un equip, que no s'identifica, intriga David. En l'equip es troba una llista de jocs, començant amb jocs generals d'estratègia: els escacs, dames, backgammon i el pòquer i després passen a títols: a "Escenari global biotòxic i guerra química" i "Guerra Mundial termonuclear", però no pot seguir endavant. Dos amics hackers li expliquen el concepte d'una porta posterior i suggereixen el rastreig de Falken del que es fa referència en "Laberint de Falken", el primer joc de la llista. David descobreix que Stephen Falken és un investigador d'intel·ligència artificial, i endevina correctament que el nom del seu fill mort "Joshua" és la contrasenya de porta posterior.<ref>{{ref-web
== Comentaris ==
| |||