Conradí de Sicília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
|||
Línia 12:
Per la seva joventut, Conradí cedí la regència de Sicília al seu oncle [[Manfred I de Sicília]] el [[1254]], restant Conradí en terres alemanyes. Manfred, amb ganes d'aconseguir el tron sicilià, escampà el [[1258]] entre el poble sicilià la falsa notícia que Conradí havia mort. El poble sicilià acceptà el nou rei i l'aclamà públicament. Els [[Güelfs i gibel·lins|güelfs]] de [[Florència]] reclamaren la presència de Conradí al sud de la península per reclamar els seus drets, però el seu oncle Lluís II de Baviera refusà la invitació i Manfred aconseguí plàcidament la corona.
El [[1262]] Conradí va prendre possessió com a [[duc de Suàbia]]. El [[1266]] el nou Papa [[Climent IV]] reclamà l'ajuda de [[Carles I d'Anjou]], germà del [[rei]] [[Lluís IX de França]], per fer front al poder de Manfred I a Sicília. Les tropes franceses arribaren a Sicília i per la [[Batalla de Benevent]] derrotà i matà
La derrota de Manfred alegrà molt a Conradí, i veié la possibilitat de recuperar el seu tron. Consolidant les seves forces va marxar vers [[Lucera]] i el [[23 d'agost]] de [[1268]] amb un exèrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanyes van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei a la [[batalla de Tagliacozzo]]. La impaciència dels soldats de Conradí per saquejar un camp enemic, després d'un assalt victoriós, va donar la victòria final al bàndol del duc d'Anjou.<ref>{{ref-llibre|cognom=Alighieri |nom=Dante |enllaçautor=Dante Alighieri |títol=La divina commedia |url= http://books.google.cat/books?id=2UkTAAAAQAAJ&dq=Corradino+di+Svevia&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=italià | editorial= |data=1807 |pàgines=vol.3, p.461 |isbn=}}</ref> Conradí escapà cap a [[Roma]] però en un nou intent de retornar a l'illa de Sicília fou capturat per Carles d'Anjou i fou tancat en un castell de Nàpols, morint el [[29 d'octubre]] d'aquell any.
| |||