Kuduro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Manteniment de plantilles
Línia 15:
La història del kuduro s'ha produït en una època de disturbis civils angolesos i va proporcionar un mitjà per afrontar dificultats i positivitat per a la generació més jove.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.npr.org/blogs/therecord/2012/12/26/167628341/kuduro-the-dance-that-keeps-angola-going|títol='Kuduro,' The Dance That Keeps Angola Going|obra=NPR.org|access-date=2017-07-11|llengua=en}}</ref> Amb la forta immigració a Portugal dels ciutadans angolesos, el kuduro es va estendre i va evolucionar més als barris de Lisboa, amb la inclusió d'elements musicals addicionals a partir dels gèneres de la música electrònica d'Europa occidental, donant origen al ''kuduro progressiu''.
 
Segons Tony Amado, l'autoproclamat creador del kuduro, va obtenir la idea per a la dansa, després de veure [[Jean-Claude Van Damme]] en la pel·lícula de 1989 [[Kickboxer]], on apareix en un bar borratxo, i balla amb un estil dur i inusual.<ref name="Super" /><ref>{{ref-web|url=http://afrofunkforum.blogspot.com/2007/02/kuduro-techno-from-angola-to-world.html |títol=The Afrofunk Music Forum: Kuduro: Techno from Angola to the World |editor= Afrofunkforum.blogspot.com |data= |consulta=2011-09-11}}</ref> Com Vivian Host assenyala en el seu article, malgrat el fet que la "[[world music]]" dels països no occidentals no té cap relació amb la música moderna occidental, el kuduro angolès conté "elements comuns amb la casa tribal [[punk]], la tribal profunda i fins i tot el [[Daft Punk]]."<ref name="Vivian">Host, Vivian (and contributors). "The New World Music." XLR8R 109 (Aug 2007): 64–73.</ref> Tot i que el kuduro angolès reflecteix una comprensió i una interpretació de les formes musicals occidentals, s'adapta a la categoria de world music, tendeix a rebutjar la idea de l'imperialisme musical occidental occidental.<ref name="Vivian" /> DJ Riot de Sistema va dir, "Kuduro no ha estat mai world music… No va néixer en congues i bongos, com alguna música folklòrica tradicional. Si eren nois fent música de ball directe, com '96. Tocant a aquesta nova música, aquesta nova música africana, que se sent directament política en si mateixa."<ref>{{ref-publicació|cognom=Brown |nom=Jayna |títol=Buzz and Rumble: Global Pop Music and Utopian Impulse |data= 8 març 2010 |publicació=Social Text |number=102 |pàgina=140}}</ref>
 
Els kuduristes utilitzen moviments corporals que sovint emanen de moviment/quietud, incoordinació, caiguda, pop/lock i breakdancing. Aquest estil de dansa sembla "trencar" les parts del cos en aïllaments i moviments de staccato, que serveixen com a reflex de debilitat i la barreja de cossos capacitats/discapacitats en el rendiment. La ballarina popular angolesa Costuleta, que tenia una cama amputada, és coneguda per les seves captivadores actuacions amb destresa i sexualitat. La incorporació de la debilitat complica les nocions normatives de "discapacitat" tot recordant els motius de la supervivència negra a la [[comerç atlàntic d'esclaus|diàspora]], especialment en relació amb les [[Guerra de la Independència d'Angola|mines terrestres plantades per l'exèrcit portuguès]] que ha deixat molts angolesos amputats.<ref>Young, Hershini. "Sound of Kuduro knocking at my door": Kuduro Dance and the Poetics of Debility". The Johns Hopkins University Press and Saint Louis University. 2013.</ref>