Mal·leabilitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 5:
Altres metalls amb una mal·leabilitat considerable són l'[[Argent (element)|argent]], el [[coure]], l'[[iterbi]], el [[cadmi]], el [[platí]], l'[[Estany (element)|estany]], l'[[Indi (element)|indi]], el [[Pal·ladi (element)|pal·ladi]], el [[magnesi]], el [[calci]], el [[níquel]], l'[[estronci]] i el [[ferro]]. A més dels metalls purs, rarament usats en aplicacions industrials, s'han desenvolupat [[aliatge]]s que augmenten la mal·leabilitat, com ara els diferents [[acer]]s, on el ferro és l'element majoritari.
El mot prové del [[llatí]] ''malleum'' que va donar el català [[mall]] o martell gros. Fins al desenvolupament del [[laminador]] industrial per fer [[xapa|xapes]], utilitzables en premses d'embotiment, el martelleig en calent principalment de l'[[aram]] era la única tècnica. Fins a la revolució industrial, era l'ofici manual del [[calderer]], de vegades amb l'ajuda d'un [[Martinet (farga)|martinet]], actuat per un molí hidràulic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Corominas i Camp|nom=Ramon|article=L'antic i desaparegut ofici de calderer, documentat a Berga des del segle XVI|publicació=L'Erol |url=https://core.ac.uk/download/pdf/39118967.pdf| pàgines=42-45|format=pdg}}</ref> A la [[Farga Palau]], tancada el 1979 i ara part del [[Museu Etnogràfic de Ripoll]] es conserva l'equip per martellejar l'aram.<ref>{{Ref-web|títol=La Farga Palau de Ripoll|url=https://www.museuderipoll.org/farga-palau/|consulta=2019-12-16|editor=Museu Etnogràfic de Ripoll
== Referències ==
| |||