La reina Margot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 4:
| català = {{sí}}
}}
'''''La reina Margot''''' (títol original: ''La Reine Margot'') és una [[cinema de França|pel·lícula francesa]] dirigida per Patrice Chéreau el 1994 a partir de la novel·la del mateix nom d'[[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]]. El film ha rebut dos premis al Festival de Canes 1994 i cinc Césars el 1995, entre els quals el de la millor actriu per Isabelle Adjani.Ha estat doblada al català.<ref>{{ref-web | títol = La reina Margot| editor =esadir.cat | obra = | data = | url =http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/La_reina_Margot | llengua = català| consulta =
== Argument ==
Línia 11:
Agost 1572. París és en ebullició. El protestant Enric de Navarra, futur [[Enric IV de França|Enric IV]] ([[Daniel Auteuil]]), s'afanya en casar-se amb [[Margarida de Valois (reina de França)|Margarida de Valois]] ([[Isabelle Adjani]]), anomenada Margot. Catòlica, filla de França, és sobretot la filla de [[Caterina de Mèdici]] ([[Virna Lisi]]) i la germana de l'inestable rei [[Carles IX de França|Carles IX]] (Jean-Hugues Anglade) i dels ambiciosos prínceps [[Enric III de França|Enric]] (Pascal Greggory) i [[Enric Hèrcules]] (Julien Rassam). Els dos esposos no s'estimen. Es tracta d'un matrimoni polític, orquestrat per Caterina de Màdici, destinat a gestionar en el pla diplomàtic les susceptibilitats del papa [[Gregori XIII]] i d'Espanya d'un part, dels Estats protestants d'altra part, i sobretot a apaivagar els odis i les rivalitats a l'interior del regne entra el partit catòlic del duc Henri de Guise ([[Miguel Bosé]]) i la facció protestant dirigida per [[Gaspard de Coligny|l'Almirall Gaspard de Coligny]] (Jean-Claude Brialy). La por, l'hostilitat i la violència se senten fins a [[Notre-Dame de París]] on s'ha celebrat el matrimoni. Els germans de Margot anuncien una morgue sense aturador i no amaguen les relacions ambigües que mantenen amb la seva germana. Margot és una princesa arrogant i promiscua. La reina Caterina ordeix un complot el dia mateix de les noces de la seva filla.
Cadascuna de les parts busca barallar-se i la malaptesa de la Reina mare, acoblada amb les ambicions contràries dels divers protagonistes, sense oblidar la debilitat del rei i el gust del poder dels prínceps, portarà el país sencer a un terrible [[Massacre del dia de Sant Bartomeu|massacre]], sis dies només després del matrimoni. Són aquestes ombrívoles hores que faran descobrir a Margot el que ignorava fins llavors: l'[[altruisme]], l'amistat i l'amor.<ref>{{ref-web
== Repartiment ==
Línia 109:
== Preparació ==
El film és una coproducció europea de [[França]], [[Itàlia]] i Alemanya.<ref name="AlloC">Anècdotes de rodatge de ''La Reine Margot'' a AlloCiné.fr, .</ref> Ha estat rodada entre França i [[Portugal]] durant més de sis mesos l'any 1993 amb un pressupost inicial de 120 milions de francs que va superar de 20 milions.<ref name="AlloC"/> Per aquest gran projecte del qual [[Claude Berri]] és el productor principal i que va ser abandonat diverses vegades, [[Patrice Chéreau]] escriu el guió amb Danièle Thompson.<ref name="AlloC"/><ref name="Libé2013">{{Ref-publicació
El repartiment és eclèctic i internacional.<ref name="AlloC"/> A més de grans estrelles franceses ([[Isabelle Adjani]], [[Daniel Auteuil]] i Jean-Claude Brialy), Chéreau contracta alguns dels seus actors fetitxes com Jean-Hugues Anglade, Dominique Blanc i Pascal Greggory i els seus vells alumnes del Teatre dels Amandiers de Nanterre com Vincent Pérez, Bruno Todeschini i Jean-Philippe Écoffey.<ref name="AlloC"/> Entre els interpretes internacionals, es troba els italians [[Virna Lisi]], Asia Argento i Claudio Amendola, l'espanyol [[Miguel Bosé]] o l'alemany Thomas Kretschmann.<ref name="AlloC"/>
Línia 115:
D'una ambició estètica manifesta, l'obra és jutjada pel seu autor més « elisabetiana » que « shakespeariana » i proper a [[Christopher Marlowe]] per la idea d'una violència sorda, presta a rajar a cada instant. Chéreau havia d'altra banda posat en escena, el 1972 al TNP de Villeurbanne, ''Massacre a París'' de Marlowe, consagrat a la [[Massacre del dia de Sant Bartomeu]].<ref>{{fr}} Patrice Chéreau a [http://www.larousse.fr/encyclopedie/personnage/Ch%C3%A9reau/113231 Larousse.fr]</ref>
Si el film treu tant la seva inspiració en el teatre i la literatura com a la pintura ([[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]], [[Théodore Géricault]], [[Eugène Delacroix]], [[Francis Bacon (pintor)|Francis Bacon]]), busca igualment inscriure's en el llinatge d'un [[cinema d'autor]] de prestigi barrejant família, poder, bogeria, decadència, sexe i barbàrie a la manera de ''[[The Scarlet Empress]]'' de [[Josef von Sternberg]], ''[[Ivan el terrible (pel·lícula)|Ivan el Terrible]]'' de [[Serguei Eisenstein]], ''[[Macbeth (pel·lícula de 1948)|Macbeth]]'' de [[Orson Welles]], ''[[Hamlet (pel·lícula de 1948)|Hamlet]]'' de [[Laurence Olivier]], ''[[La caduta degli dei]]'' de [[Luchino Visconti]] o [[Aguirre, la còlera de Déu]] de [[Werner Herzog]].<ref name="AlloC"/><ref name="Libé2013"/><ref name="Inrocks2013">{{Ref-publicació
El film és explotat sobre dues versions: una francesa de 2 hores 40 i l'altre internacional, escurçada vint minuts.<ref name="AlloC"/>
| |||