Palau Marc o Gualbes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant paràmetres redundants, ara a WD
m Plantilles
Línia 46:
Aquest palau romandrà en poder dels Gualbes fins que el darrer descendent per línia masculina, en testar, el llegarà a la comunitat de la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona. El 1779 aquesta comunitat fa l'establiment de tota aquesta propietat -juntament amb la caseta annexa a la capella- a Thomas Llimona, comerciant de la ciutat.<ref name="ipac"/>
 
Es podria apuntar als segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}} com el període de reformes més rellevants des del punt de vista de la configuració actual de la finca. És en aquest moment quan la casa s'amplià amb un nou cos cap a l'interior i altres construccions, fins a arribar al carrer Regomir. També es reorganitzà l'espai interior, dividint les grans sales de la casa [[arquitectura gòtica|gòtica]] en dues plantes i remodelant la façana, que es recobrí de nou i es decorà amb [[esgrafiat|esgrafiats]]. També es construeix un corredor a sota del cos perpendicular.<ref name="ipac"/>
 
No obstant però, més enllà de la importància i vàlua històrico-arquitectònica de la finca, no es pot obviar el fet que és precisament en la seva parcel·la on es localitza el testimoni de la porta sud-est de la muralla romana de la ciutat de Barcelona. L'origen d'aquesta porta es remunta al segle I tot estant modificada al segle IV amb motiu de la construcció de la nova muralla. La porta es va conservar com un únic pas (dels tres que en origen tenia) amb un gran arc, fins a l'any 1868, dit arc va desaparèixer amb motiu de l'enderroc de la finca a la que s'adossava a l'altra banda del carrer Regomir.<ref name="ipac"/>