Barata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bibliografia |
||
Línia 4:
Els [[Economista|economistes]] distingeixen entre la barata i les [[Economia del regal|economies del regal]] de moltes maneres; la barata, per exemple, implica un canvi recíproc immediat, no ajornat en el temps. La barata normalment té lloc de manera bilateral, però pot ser multilateral (p. ex., mitjançant un intercanvi comercial). En la majoria de [[País desenvolupat|països desenvolupats]], la barata normalment sols existeix en paral·lel a sistemes monetaris i de manera molt limitada. Els actors del mercat utilitzen la barata com a substitut dels diners com a mètode de canvi en temps de [[Crisi financera|crisi monetària]], com ara quan la [[moneda]] esdevé inestable (durant una [[hiperinflació]] o una [[Deflació|espiral deflacionista]]) o simplement quan no n'hi ha de disponible per a comerciar.
No hi ha estudis [[Etnografia|etnogràfics]] que mostrin que cap societat del passat o actual hagi utilitzat primordialment la barata sense altres mitjans d'intercanvi o mesura, ni els antropòlegs han trobat proves que els diners emergissin de la barata; en canvi, han trobat que el mitjà més habitual d'intercanvi de béns i serveis ha estat la donació (crèdit atorgat de manera personal amb un balanç interpersonal mantingut a llarg termini; és a dir l'[[economia del regal]]). No obstant això, els economistes des dels temps d'[[Adam Smith]] (1723–1790) —posant com a exemples societats premodernes, sovint totalment imaginades— han utilitzat la ineficiència de la barata per a explicar l'aparició de l'[[economia]], i de la mateixa disciplina de les [[ciències econòmiques]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Graeber |nom=David |títol=Debt: the first 5,000 years |pàgines=21-41 |lloc=
== Referències ==
| |||