Llibre litúrgic del ritu romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Manteniment de plantilles
Línia 17:
 
== ''Leccionari'' ==
És el llibre emprat en les celebracions litúrgiques per a proclamar textos de la Sagrada Escriptura. En els primers temps del cristianisme, a l'inici de les celebracions, es llegien els llibres dels [[llibre dels profetes|profetes]] i del [[Pentateuc]] però no de manera sistemàtica ni segons un ordre donat per alguna autoritat. Segurament se seguia el mètode de les sinagogues on cada persona que passava a llegir continuava el text des d'on s'havien quedat la vegada anterior. Ja en l'''Apologia'' de [[Justí el Màrtir|Justí]] i en les ''Constitucions apostòliques'' (del segle III) s'indica que després de la lectura d'algun text de l'[[Antic Testament]] es procedia a llegir alguna epístola o [[fets dels apòstols|els fets]] indicant expressament que l'evangeli era llegit solament per el [[Sacerdoci|sacerdot]] o el [[diaca]].<ref>{{Ref-llibre|edició=|títol=Iniciación a las fuentes de la liturgia romana: Los libros litúrgicos romanos anteriores al concilio de Trento|url=https://www.worldcat.org/oclc/898127379|lloc=Barcelona|isbn=978-84-9805-724-9|cognom=Seguí i Trobat|nom=Gabriel|llengua=|data=2014|editorial=Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona|pàgines=44-46|consulta=|col·lecció=Cuadernos Phase, 222}}</ref>
 
Els llibres usats en aquest període eren transcripcions completes dels textos sagrats amb indicacions al marge per al dia o el període que havien de ser usats. Per això, es van preparar també llestes o enumeracions dels textos per a trobar més fàcilment la lectura que corresponia cada dia. A aquestes llistes les hi va anomenar “Capitularia Evangeliorum” o “Capitularia lectionum”.