Preste Joan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com '''prevere + com a '''prevere
m Plantilles
Línia 14:
El nom "Joan" (Iohan) donat a aquest personatge llegendari deriva del títol donat als monarques búlgars, [[tàrtars]] i [[mongols]]: [[jan (títol)|jan]] (normalment escrit "kan" o "khan"), ja que, en efecte, hi va haver alguns jans tàrtars i mongols que van adoptar el [[cristianisme]] [[nestorianisme|nestorià]] a l'[[edat mitjana]] prèviament a la formació de l'[[Imperi Mongol]] per part de [[Gengis Khan]], però, tal com va observar el viatger italià [[Giovanni da Pian de Carpini|Giovanni Pian de Carpini]], ja al {{segle|XIII|s}} amb prou feines hi havia cap tolerància per als cristians, i els nestorians estaven ja en decadència precisament per l'ascens de Gengis Khan, que va haver de lluitar amb rivals que practicaven una [[síncresis]] de cristianismes nestorians i xamanisme.
 
La llegenda del Preste Joan va influir en els viatges d'exploració de la baixa edat mitjana. Quan al segle {{Romanessegle|XV}} els [[Portugal|portuguesos]] van entrar en contacte amb el regne cristià d'[[Imperi d'Etiòpia|Etiòpia]], a l'[[Àfrica]], van pensar que havien trobat aquest regne, considerant al [[Negus]] o [[Llista de reis i governants d'Etiòpia|Negus negusti]] (Rei de reis) etíop com el mític Preste Joan. Altres llegendes identifiquen Preste Joan amb [[Joan apòstol]] perquè basant-se en el capítol 21 de l'[[evangeli de Joan]], assumeixen que Joan Apòstol no va morir mai i que seguia viu a l'edat mitjana. El preste Joan podria haver estat algun dels monarques de l'[[Imperi d'Etiòpia|Etiòpia]] cristiana.
 
Al fons notarial de Tortosa de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre es conserva la primera còpia catalana del text, que data del 1383 i va ser escrita pel notari Jaume Despont. L'erudit local Enric Bayerri va publicar-ne una transcripció el 1925, malgrat que no va identificar la narració amb la història del preste.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bayerri|nom = Enric|article = Una descripció geogràfica novelesca en català del segle XIV|publicació = Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona|url = http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/200147|data = 1925|pàgines = 29-36}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Querol, E.; Baiges, I., Vidal, J.|nom = |article = La cultura escrita a l'edat mitjana|publicació = Art i cultura. Història de les Terres de l'Ebre, 5|url = https://www.academia.edu/3186046/La_cultura_escrita_a_ledat_mitjana|data = 2010|pàgines = 134-142: 140-141}}</ref>