Línia Madrid-Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - construcció. Al poc de + construcció. Poc després de |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 9:
Poc després de ser creada la companyia, va estar completament compromesa amb la construcció del ferrocarril a Saragossa. Si bé l'avantprojecte preveia la construcció d'una estació específica a prop de la porta de Recoletos a Madrid, la companyia no tenia massa interès en construir una nova estació madrilenya, de manera que els treballs de la línia d'[[Aragó]] comencen des d'Atocha i sense dificultats importants . El [[1859]], el carril ja arriba [[Guadalajara (Castella - la Manxa)|Guadalajara]], per la qual cosa MZA organitza un servei de diligències entre aquesta estació i Saragossa. Amb la construcció una mica més avançada, ja en [[1861]], MZA signa un acord amb la Companyia de l'Ferrocarril de Saragossa a Pamplona i organitza un servei entre Madrid i [[París]] via [[Tudela]], [[Pamplona]] i [[Baiona]] de 54 hores de durada i dissenyat directament per competir amb la [[Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya]].
La construcció va continuar els següents anys amb algunes dificultats, tant econòmiques com per algun accident geogràfic abans d'arribar a terres aragoneses. A principis de [[1863]] la línia ja va aconseguir [[Alhama d'Aragó]] i va trigar poc temps a arribar a la nova estació del Camp Sepulcre de Saragossa, inaugurant-se el [[16 de maig]] de [[1865]]. Fins llavors només arribava fins a l'estació de nord de Saragossa la línia que arribava de [[Barcelona]] per [[Lleida]], explotada per la Companyia dels Camins de Ferro de el Nord d'Espanya, però faltava a la continuïtat entre les dues línies per rematar el trajecte complet.<ref>{{Ref-llibre
=== Ferrocarril Saragossa - Barcelona: la TBF ===
Línia 16:
TBF i MZA ja s'estaven mantenint contactes en aquests anys amb vista a una possible fusió, doncs TBF veia més pràctic que la seva nova línia de Saragossa a [[Barcelona]] per Casp pogués unificar-se amb la de [[Madrid]] a Saragossa de la MZA, i crear una relació entre les dues principals metròpolis espanyoles per vies d'una sola empresa, de continuar amb els seus projectes primitius, heretats de l'extingida Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa i Barcelona, absorbida per TBF.
El [[2 de juny]] de [[1891]] es va signa el conveni de fusió de TBF i MZA. Dels acords van sorgir nous ramals com el que integrava que integrava la línia Valls - Vilanova i la Geltrú - Barcelona (VVB) en el sistema d'enllaços de Barcelona, 6 o els 254 km de la línia de Ferrocarril Valladolid-Ariza per establir un cap de pont a Castella la Vella que competís amb la Companyia de el Nord. Al seu torn, el TBF va finalitzar la línia directa per Casp, que va ser inaugurada el 15 de juliol de 1894.<ref>{{Ref-llibre
L'[[1 de gener]] de [[1898]] es va oficialitza la integració la TBF a la MZA, encara que mantenen manté certa autonomia organitzativa de [[1925]].
Línia 28:
La guerra civil espanyola va dividir en dues parts tota la línia, amb les seves instal·lacions i parc mòbil de la MZA. Mentre a la zona republicana la línia va ser integrada en una recentment creada Xarxa Nacional de Ferrocarrils (no s'ha de confondre amb la posterior Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols), a la zona revoltada va continuar l'existència de la MZA.
A l'acabar la guerra la xarxa ferroviària, les instal·lacions i el material rodant de tot el país es trobaven en un estat lamentable. La MZA tracta de tornar a la situació anterior a la guerra, però la seva situació econòmica és desastrosa i és incapaç si més no de mantenir la seva existència. Llavors, el nou estat franquista va disposar el control de les grans companyies ferroviàries ia principis de 1941 va crear la Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols (Renfe), en la qual s'integraria la MZA l'1 de juliol, per la qual cosa la línia Madrid - Barcelona va passar a estar gestionada per la nova companyia estatal.<ref>{{Ref-llibre
Amb la creació de Renfe va començar un nou període de renovació i modernització de la línia, que es va materialitzar en l'aprovació de el Pla General d'Electrificació de Renfe a 1944 i de el Pla General de Reconstrucció i Reformes Urgents destinada a la renovació de la xarxa ia la adquisició de material en 1949, amb el qual de mica en mica fins a 1975 es van anar substituint les antigues locomotores de vapor per locomotores de dièsel i elèctriques. A més, es va intensificar la renovació de les infraestructures, la millora d'instal·lacions, l'ampliació a doble via de molts trams i l'electrificació de la línia. Aquesta es va iniciar el 1956 entre Barcelona i Tarragona que es va iniciar el 1975 en el tram entre Atocha i Guadalajara, va continuar el 1979 amb el tram entre Guadalajara i Torralba i va finalitzar a mitjans dels anys 1980.
| |||