|
'''Ambràcia''' (en [[grec antic]] Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'[[antiga Grècia]], prop de la costa del [[golf d'Ambràcia]], que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu [[Arethon]].
La ciutat fou independent amb un territori força gran que s'estenia per la costa per uns 20 km i cap a l'interior encara mes. El seu fundador llegendari fou [[Ambrax]], fill de [[Tesprot]] o, segons altres escriptors, per Ambràcia, filla de [[Augies (fill d'Hèlios)|Augeas]], però va esdevenir ciutat grega en establir-se allí una colònia dels corintis vers el [[635 aC]] en temps de Cípsel. La colònia fou dirigida per [[Gorgus]] o [[Torgus]] o [[Tolgus]], fill o germà de Cípsel. El va succeir com a tirà el seu fill [[Periandre d'Ambràcia|Periandre]], deposat pel poble probablement coincidint amb la mort del tirà corinti també anomenat [[Periandre de Corint|Periandre]].
Fou una ciutat prospera que va aportar 7 naus a la guerra contra Pèrsia el [[480 aC]] i 27 naus a [[Corint]] en la seva guerra contra [[Corfú (ciutat)|Corfú]] el [[432 aC]]. Van seguir a Corint en la seva aliança amb [[Esparta]] a la [[guerra del Peloponès]]. En aquest temps va dominar tot el territori anomenat [[Amfilòquia]] amb la [[Argos (Argòlida)|ciutat d'Argos]], que eren aliats d'[[Acarnània]]. Els Amfílocs van demanar ajut a [[Atenes]] que van enviar una força dirigida per [[Formió d'Atenes]] que va ocupar Argos i va vendre als pobladors ambraciotes com esclaus, retornant la ciutat als amfiloquians el [[432 aC]]. El [[430 aC]] Ambràcia va tornar a atacar Argos però foren rebutjats. L'any següent van formar una coalició amb la tribu epirota dels Caonians i d'altres tribus de la regió i dirigits pel comandant espartà [[Cnemos]] van atacar Acarnània, aliada dels amfiloquians, però foren derrotats davant la ciutat d'[[Estratos]]. El [[426 aC]] van tornar a provar de conquerir Argos però foren derrotats primer per l'atenenc [[Demòstenes (general)|Demòstenes]] i després pels acarnanis i quasi tota la població en edat d'agafar les armes va morir, per la qual cosa Ambràcia podia ser ocupada sense lluita pels atenencs però els acarnanis es van oposar a la seva conquesta per por que els atenencs foren pitjor veïns que els ambraciotes i es va fer un tractat de pau entre Ambràcia d'un costat i Acarnània i els amfiloquians d'altra, per una durada de 100 anys. Ja signat van arribar a la ciutat 300 infants corintis que venien en ajuda de la ciutat. La resta de la guerra Ambràcia gairebé no va prendre part a la guerra mes que per enviar alguna ajuda a [[Siracusa]], assetjada pels atenencs.
Fou després conquerida per [[Filip II]] de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] i al [[336 aC]] es va revoltar contra el seu fill [[Alexandre el gran]], però finalment es va sotmetre.
Conquerida per [[Pirros]] fou la capital del seu [[regne d'Epir]], així com durant els regnats dels seus successors. [[Pirrus]] la va embellir i fortificar. Més tard va caure en mans de la [[Lliga Etòlia]].
El [[189 aC]] va ser assetjada pel consol romà [[Marc Fulvi Nobílior I]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Richardson, jr |nom=L. |títol=A New Topographical Dictionary of Ancient Rome |url=https://books.google.cat/books?id=K_qjo30tjHAC&pg=PA187&dq=Fulvius+Nobilior+189+ambracia&hl=ca&sa=X&ei=xN2aVKWTPILxaIehgqgD&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fulvius%20Nobilior%20189%20ambracia&f=false |llengua=anglès|editorial=JHU Press |data=1992 |pàgines=187 |isbn=0801843006}}</ref> que fou molt dramàtic. Es va fer la pau i els romans van poder entrar a la ciutat, de la que els romans es van emportar les obres d'art. En temps d'[[August]] els seus habitants foren traslladats a [[Nicòpolis de l'Epir|Nicòpolis]], fundada en commemoració de la seva victòria a la [[Batalla d'Àccium]] el [[31 aC]].
La ciutat va ressorgir en algun moment durant l'[[Imperi Romà d'Orient]] probablement vers el segle X i es va anomenar [[Arta (Grècia)|Àrta]]. Era la capital del [[despotat de l'Epir]].
| 