Aristides d'Atenes: diferència entre les revisions

'''Aristides''' (en [[llatí]] ''Aristeides'', en [[grec antic]] {{polytonic|Αριστείδης}}) ([[530  aC]] - [[468  aC]]) fou un general i home d'estat [[atenenc]], fill de Lisímac. Era d'una família noble (un cosí seu, [[Càl·lies II|Càl·lies]], ocupava el lloc protocol·lari de porta torxes). Segons [[Plutarc]], va ser deixeble polític de [[Clístenes]].

Va lluitar a [[Batalla de Marató|Marató]] el [[490  aC]] donant suport a les iniciatives de [[Milcíades el Jove|Milcíades]], i va ser elegit [[Arcont epònim]] el [[489  aC]]. Va acabar patint [[ostracisme]] l'any [[483  aC]] o potser el [[482  aC]], per la seva rivalitat amb [[Temístocles]] que en les lluites entre els [[alcmeònides]] i els tiranòfils s'havia acabat imposant a la mort de Milcíades. Alguns autors consideren que la seva honestedat en la lluita contra la corrupció i el fet de no deixar-se subornar per ningú van crear-li molts enemics que van aconseguir enviar-lo al desterrament.

El [[480  aC]] encara estava desterrat quan es va presentar a [[Egina (illa)|Egina]] amb notícies per Temístocles sobre els moviments perses a [[Salamina]], i va demanar la reconciliació al cap atenenc. Va lluitar com un brau a la [[Batalla de Salamina]] ocupant l'illa de [[Psitàlia]] i després va dirigir les forces atenenques a la [[batalla de Platees]], i [[Tucídides]] diu que va ser nomenat ambaixador a Esparta juntament amb Temístocles.

El [[479  aC]] era [[estrateg]], però sembla que juntament amb d'altres. El [[478  aC]] el van elegir altre cop arcont i va fer una llei que permetia a tots els ciutadans atenencs ocupar els càrrecs públics. El [[477  aC]] va ser comandant adjunt del contingent atenenc a les ordres del general [[Pausànies (regent)|Pausànies]] i mercès a la seva actuació i a la del seu col·lega i deixeble [[Cimó II]], va organitzar la Confederació o [[Lliga de Delos]] el [[476  aC]]. Per la seva integritat va rebre el sobrenom de "Just". [[Heròdot]], l'anomena "el millor i més honorable home d'Atenes" i Plató li va atorgar un tractament semblant.

Va morir segons uns a [[Atenes]] i segons altres al [[Regió del Pont|Pont]] entre el [[471  aC]] i el [[468  aC]], i sembla que en la pobresa, cosa que demostraria la seva honestedat. [[Plutarc]] va veure la seva tomba a [[Falèron]]. El seu fill '''Lisímac''', nét d'un altre Lisímac, rebé un gran lot de terra i diners i una pensió de l'estat per un decret d'[[Alcibíades (general atenenc)|Alcibíades]], en consideració als serveis prestats pel seu pare. El fills d'aquest Lisímac, '''Aristides''' i '''Policirta''', encara van rebre beneficis en memòria del seu avi.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/308?rgn=full+text;view=image 1.Aristeides] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 293-294</ref>