'''Artafernes''' fou fill d'[[Histaspes]] i germà de [[Darios el Gran]].
Fou nomenat sàtrapa de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] o [[Sardes]] vers el 513 aC després de la campanya a la [[regió d'Escítia]].
El [[505 aC]] quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra [[Esparta]], van enviar una ambaixada a Artafernes, el qual va demanar el reconeixement de la sobirania de Darios I.
[[Hípies (tirà)|Híppies]], fill de [[Pisístrat]], es va refugiar a Lídia i va obtenir suport per la seva causa del sàtrapa; els atenencs van enviar una ambaixada demanant no intervenir al governador persa. Artafernes va exigir la readmissió del tirà el que va deixar clar que els atenencs no podien esperar res de Pèrsia.
El [[501 aC]] Artafernes va confiar el comandament de 200 vaixells perses (i diners) a [[Aristàgores de Milet]] amb l'objectiu de conquerir [[Illa de Naxos|Naxos]] i establir el govern dels exiliats. Com que l'expedició va fracassar, i els milesis no podien retornar les naus ni els diners, va esclatar la revolta de [[Jònia]].
El [[499 aC]] quan els jonis i els seus aliats espartans van avançar cap a Sardes, Artafernes es va retirar i la ciutat fou cremada, però després hi va poder tornar. El [[497 aC]] Artafernes i [[Otanes (general)|Otanes]] van començar una ofensiva general contra les ciutats [[jònia|jòniques]] i [[eòlia|eòliques]]. [[Cuma]] i [[Clazòmenes]] van caure a les seves mans. [[Histieu de Milet]] va haver de fugir i les seves cartes a alguns perses de Sardes aliats als grecs, foren interceptades, i els implicats foren executats. L'execució d'Histieu fou desaprovada pel rei.
Es creu que va morir poc temps després, vers el [[493 aC]]. El va succeir [[Artafernes II]].
