Batalla d'Ilerda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 2:
nom_de_la_batalla=Batalla d'Ilerda|
conflicte=[[Segona guerra civil romana]]|
data=[[49
localitat= Ilerda (actual [[Lleida]])|
resultat=Victòria de Cèsar|
Línia 8:
bàndol2=[[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]|
Comandant1=[[Juli Cèsar]]
Comandant2=[[Marc Petreu|Petreu]] i [[Luci Afrani (cònsol 60
baixes1=Desconegudes|
baixes2=Desconegudes|
Línia 17:
{{Guerres civils romanes}}
[[Fitxer:Giulio-cesare-enhanced 1-800x1450.jpg|miniatura|[[Juli Cèsar]]]]
'''La batalla d'Ilerda''' és un episodi de la [[Segona Guerra Civil Romana]] entre les tropes de [[Juli Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] que va tenir lloc el [[49
== Antecedents ==
Amb la mort de [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] (53aC) els vincles entre els altres dos membres i adversaris que componien el [[Primer Triumvirat]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Juli Cèsar|Cèsar]], quedaven ''de iure'' i ''de facto'' dissolts. Davant la creixent popularitat i poder de [[Juli Cèsar]], el [[Senat Romà]], qui veia aquest general com un potencial dictador amb aspiracions monàrquiques que finiquités la [[República Romana]], va aliar-se en els anys 52-51
Quan Cèsar va assabentar-se del succeït a Roma, va travessar amb les seves tropes el riu [[Rubicó]], límit que marcava el límit entre la [[Gàl·lia]] i [[Itàlia Romana|Itàlia]]. Pompeu qui no podia fer front a les forces de Cèsar se'n va retirar a la [[península Balcànica]], ja que Cèsar li havia impedit la marxa cap a Hispània, on tenia nombrosos efectius militars. Cèsar conscient de l'amenaça que suposaven les set legions lleials a Pompeu, que hi havia a Hispània, va decidir conquerir-la. En aquestes circumstàncies s'emmarca la Campanya de Lleida.
== Desenvolupament de la batalla ==
L'episodi cal emmarcar-lo en el context de la [[segona guerra civil romana]] encapçalada per [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], que es va iniciar l'any [[49
L'any 50
La tàctica de les guerrilles dels partidaris de Pompeu desorienta les tropes de Cèsar, que estaven acostumades a combatre en formació tancada. Cèsar refa els ànims dels seus i, en una ràpida reacció, obliga els enemics a refugiar-se al costat de les muralles de Lleida. Però els soldats de la novena legió avancen imprudentment i arriben a trobar-se en greu perill. Els soldats de Cèsar mantenen una lluita desigual. Resulta difícil ajudar-los. Després de cinc hores de lluita els soldats de la novena legió ataquen espasa en mà i obliguen als pompeians a replegar-se fins a les muralles de la ciutat.
|