Batalla d'Ilerda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 2:
nom_de_la_batalla=Batalla d'Ilerda|
conflicte=[[Segona guerra civil romana]]|
data=[[49  aC]]|
localitat= Ilerda (actual [[Lleida]])|
resultat=Victòria de Cèsar|
Línia 8:
bàndol2=[[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]|
Comandant1=[[Juli Cèsar]]
Comandant2=[[Marc Petreu|Petreu]] i [[Luci Afrani (cònsol 60  aC)|Afrani]]
baixes1=Desconegudes|
baixes2=Desconegudes|
Línia 17:
{{Guerres civils romanes}}
[[Fitxer:Giulio-cesare-enhanced 1-800x1450.jpg|miniatura|[[Juli Cèsar]]]]
'''La batalla d'Ilerda''' és un episodi de la [[Segona Guerra Civil Romana]] entre les tropes de [[Juli Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] que va tenir lloc el [[49  aC]] a la ciutat romana d'[[Ilerda]], actual [[Lleida]].
 
== Antecedents ==
Amb la mort de [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] (53aC) els vincles entre els altres dos membres i adversaris que componien el [[Primer Triumvirat]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Juli Cèsar|Cèsar]], quedaven ''de iure'' i ''de facto'' dissolts. Davant la creixent popularitat i poder de [[Juli Cèsar]], el [[Senat Romà]], qui veia aquest general com un potencial dictador amb aspiracions monàrquiques que finiquités la [[República Romana]], va aliar-se en els anys 52-51  aC amb Pompeu, a qui es considerava un mal menor, malgrat ser considerat igualment un enemic de la República. El Senat instigat per Pompeu va obligar Cèsar a transmetre els seus poders al successor designat pel Senat i a dissoldre el seu exèrcit.
 
Quan Cèsar va assabentar-se del succeït a Roma, va travessar amb les seves tropes el riu [[Rubicó]], límit que marcava el límit entre la [[Gàl·lia]] i [[Itàlia Romana|Itàlia]]. Pompeu qui no podia fer front a les forces de Cèsar se'n va retirar a la [[península Balcànica]], ja que Cèsar li havia impedit la marxa cap a Hispània, on tenia nombrosos efectius militars. Cèsar conscient de l'amenaça que suposaven les set legions lleials a Pompeu, que hi havia a Hispània, va decidir conquerir-la. En aquestes circumstàncies s'emmarca la Campanya de Lleida.
 
== Desenvolupament de la batalla ==
L'episodi cal emmarcar-lo en el context de la [[segona guerra civil romana]] encapçalada per [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], que es va iniciar l'any [[49  aC]], un any abans de tornar Cèsar de la [[Guerra de les Gàl·lies]].
 
L'any 50  aC, [[Luci Afrani (cònsol 60  aC)|Afrani]] i [[Marc Petreu|Petreu]], generals de Pompeu, ocupaven [[Hispània]] amb un gran exèrcit. Cèsar, assabentat que Pompeu, des d'[[Àfrica]], es dirigia a Hispània amb les seves legions decideix passar també de la [[Gàl·lia]] a la península.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Delbruck |nom=Hans |títol=Warfare in antiquity |volum=Volum 1 |url=https://books.google.cat/books?id=MP2k4rx-Q_UC&pg=PA518&dq=Ilerda+Afranius+i+Petreius&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjC3NX_4qDYAhVKwBQKHQW-Cs8Q6AEIJzAA#v=onepage&q=Ilerda%20Afranius%20i%20Petreius&f=false |llengua=anglès |editorial=U of Nebraska Press |data=1990 |pàgines=518 |isbn=080329199X}}</ref> El seu lloctinent [[Fabi]] acampa a prop d'[[Ilerda]], l'actual [[Lleida]], on Afrani i Petreu tenien el seu campament, i construeix dos ponts sobre el riu [[Segre]]. Un cop arriba Cèsar al campament, intenta ocupar un turó que li podria proporcionar una posició avantatjosa sobre els seus enemics.
 
La tàctica de les guerrilles dels partidaris de Pompeu desorienta les tropes de Cèsar, que estaven acostumades a combatre en formació tancada. Cèsar refa els ànims dels seus i, en una ràpida reacció, obliga els enemics a refugiar-se al costat de les muralles de Lleida. Però els soldats de la novena legió avancen imprudentment i arriben a trobar-se en greu perill. Els soldats de Cèsar mantenen una lluita desigual. Resulta difícil ajudar-los. Després de cinc hores de lluita els soldats de la novena legió ataquen espasa en mà i obliguen als pompeians a replegar-se fins a les muralles de la ciutat.