Batalla de Farsàlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 33:
Un cop va esclatar la guerra civil i davant del ràpid avanç de [[Juli Cèsar]] per [[Itàlia]], camí de Roma, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i molts membres del [[Senat romà|Senat]] van fugir cap a [[Grècia]] per reorganitzar les seves forces. Cèsar no disposava de cap flota, així que els seus primers moviments van ser assegurar el control sobre [[Itàlia]] i [[Hispània]], així com el sud de la [[Gàl·lia]], que fou seva després de la victòria aconseguida en el [[Setge de Massilia]], (actual [[Marsella]]), on reuniria una petita flota. Cèsar va ordenar que dotze legions es reunissin a [[Brundisium]], de les que només set van creuar l'Adriàtic, i es van reunir amb les quatre de [[Marc Antoni]].
 
Per la seva part, Pompeu disposava d'una gran força naval i tenia el suport de les províncies romanes orientals. A més, els conservadors controlaven el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] després de derrotar a les forces cesarianes en la [[Batalla del Bagrades (49  aC)]], disposant de cinc legions italianes, una de Creta, una de Cilícia, dues d'Àsia Menor i dues de Síria, de quatre mil homes cada una.<ref name=Cowan>{{Ref-llibre |cognom=Cowan |nom=Ross |títol=Roman Battle Tactics 109BC-AD313 |url=http://books.google.cat/books?id=WadVUvp2qlAC&pg=PA4&dq=legion+pharsalus+caesar&hl=ca&sa=X&ei=QkrAUNeJMoLXtAakmYDwCA&ved=0CDIQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=p.4 |isbn=1846031842}}</ref> Malgrat tot, Juli Cèsar va aconseguir creuar el mar [[Adriàtic]] amb part del seu exèrcit, amb [[Marc Antoni]] seguint-lo poc després.
 
Tot i que les forces de Pompeu eren més nombroses, els soldats de Cèsar, consistents en les legions [[Legió VI Ferrata|VI]], [[Legió VIII Augusta|VIII]], [[Legió IX Hispana|IX]], [[Legió X Equestris|X]], [[Legió XI Claudia|XI]], [[Legió XII Fulminata]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=The Roman Army: the Civil Wars 88-31 BC |url=http://books.google.cat/books?id=O8XyOA4lX3AC&pg=PA55&dq=12th+legion+pharsalus&hl=ca&sa=X&ei=eUPAULr_MMbHtAb2uYC4Bg&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=12th%20legion%20pharsalus&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=p.55 |isbn=1846032628}}</ref> d'uns 2.750 homes cada una,<ref name=Cowan/> eren més veterans i tenien més experiència en el camp de batalla, així que Pompeu no volia enfrontar-s'hi a camp obert, preferint intentar tallar les seves línies de subministraments i bloquejar els seus moviments. Cèsar va intentar un assalt al campament de Pompeu en la [[Batalla de Dirraqui (48  aC)]], que fou un total desastre i l'obligà a retirar-se. Tot i així, Pompeu no el va perseguir, mantenint els seus intents d'aïllar l'enemic, fins que finalment i sota la pressió dels seus aliats del Senat, decidí a enfrontar-s'hi en batalla a prop de [[Farsàlia]].
 
== La batalla ==
Pompeu va disposar les seves tropes en tres línies de 10 homes de profunditat. Els legionaris amb més experiència es trobaven al flanc esquerre comandades pel mateix Pompeu, les legions de [[Síria (província romana)|Síria]] al centre, sota les ordres de [[Quint Cecili Metel Pius Escipió|Metel Escipió]], i les legions de [[Cilícia]] a la dreta, comandades per [[Luci Afrani (cònsol 60  aC)|Luci Afrani]]. La cavalleria pompeiana estava comandada per [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]], antic lloctinent de Cèsar durant la [[Guerra de les Gàl·lies]].
 
Cèsar també va disposar les tropes en tres línies, però degut a la seva inferioritat numèrica, tot i que les seves tropes eren de més qualitat,<ref name=uvuitdos2>[[#Goldsworthy|Goldsworthy (2005)]]:p.179</ref> aquestes només tenien una profunditat de 6 homes. La seva cavalleria es trobava davant de la de Pompeu, comandada pel mateix Cèsar. A la seva dreta es trobava la notable [[Legió X Equestris]], sota les ordres de [[Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)|Publi Corneli Sul·la]] i a la seva esquerra [[Marc Antoni]] comandava la [[Legió VIII Augusta]] i la [[Legió IX Hispana]], ambdues força curtes d'homes. El centre del seu exèrcit quedava liderat per [[Gneu Domici Calví Màxim II|Gneu Domici Calví]]. Segons el mateix Cèsar, els seus homes sumaven 80 cohorts, uns 22.000 homes, comptant 2.000 que quedaren en la reserva.