Batalla de Farsàlia: diferència entre les revisions

Per la seva part, Pompeu disposava d'una gran força naval i tenia el suport de les províncies romanes orientals. A més, els conservadors controlaven el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] després de derrotar a les forces cesarianes en la [[Batalla del Bagrades (49  aC)]], disposant de cinc legions italianes, una de Creta, una de Cilícia, dues d'Àsia Menor i dues de Síria, de quatre mil homes cada una.<ref name=Cowan>{{Ref-llibre |cognom=Cowan |nom=Ross |títol=Roman Battle Tactics 109BC-AD313 |url=http://books.google.cat/books?id=WadVUvp2qlAC&pg=PA4&dq=legion+pharsalus+caesar&hl=ca&sa=X&ei=QkrAUNeJMoLXtAakmYDwCA&ved=0CDIQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=p.4 |isbn=1846031842}}</ref> Malgrat tot, Juli Cèsar va aconseguir creuar el mar [[Adriàtic]] amb part del seu exèrcit, amb [[Marc Antoni]] seguint-lo poc després.

Tot i que les forces de Pompeu eren més nombroses, els soldats de Cèsar, consistents en les legions [[Legió VI Ferrata|VI]], [[Legió VIII Augusta|VIII]], [[Legió IX Hispana|IX]], [[Legió X Equestris|X]], [[Legió XI Claudia|XI]], [[Legió XII Fulminata]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=The Roman Army: the Civil Wars 88-31 BC |url=http://books.google.cat/books?id=O8XyOA4lX3AC&pg=PA55&dq=12th+legion+pharsalus&hl=ca&sa=X&ei=eUPAULr_MMbHtAb2uYC4Bg&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=12th%20legion%20pharsalus&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=p.55 |isbn=1846032628}}</ref> d'uns 2.750 homes cada una,<ref name=Cowan/> eren més veterans i tenien més experiència en el camp de batalla, així que Pompeu no volia enfrontar-s'hi a camp obert, preferint intentar tallar les seves línies de subministraments i bloquejar els seus moviments. Cèsar va intentar un assalt al campament de Pompeu en la [[Batalla de Dirraqui (48  aC)]], que fou un total desastre i l'obligà a retirar-se. Tot i així, Pompeu no el va perseguir, mantenint els seus intents d'aïllar l'enemic, fins que finalment i sota la pressió dels seus aliats del Senat, decidí a enfrontar-s'hi en batalla a prop de [[Farsàlia]].

Pompeu va disposar les seves tropes en tres línies de 10 homes de profunditat. Els legionaris amb més experiència es trobaven al flanc esquerre comandades pel mateix Pompeu, les legions de [[Síria (província romana)|Síria]] al centre, sota les ordres de [[Quint Cecili Metel Pius Escipió|Metel Escipió]], i les legions de [[Cilícia]] a la dreta, comandades per [[Luci Afrani (cònsol 60  aC)|Luci Afrani]]. La cavalleria pompeiana estava comandada per [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]], antic lloctinent de Cèsar durant la [[Guerra de les Gàl·lies]].