Cirenaica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 11:
=== Cirene grega ===
{{VT|Cirene}}
El país era poblat per tribus [[libu|líbies]] ([[berbers]]): els autors clàssics esmenten els [[ausquises]] a l'oest, els [[asbistes]] al sud i els [[giligammes]] a l'est. En temps d'[[Heròdot]], aquests pobles ja havien estat expulsats cap a l'interior pels [[colònies gregues|colons grecs]]. El primer establiment grec fou fet per Batos, procedent de l'[[illa de Thera]], que després de fundar una colònia en una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene ([[631
=== Domini làgida ===
Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i, a la seva mort, va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolemeu Sòter el [[321
Els ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es va establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejada [[Berenice (ciutat)|''Berenice'']]; Teucheira va passar a dir-se [[Arsinoe (Cirenaica)|''Arsinoe'']]; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de ''Ptolemaïs'' ([[Ptolemaida]]), i Cirene també va començar a decaure en favor del seu port [[Apol·lònia de Cirenaica|Apol·lònia]]. La regió va perdre el nom de ''Cirenaica'' i es va passar a dir ''Pentàpolis'' o ''Pentàpolis Líbia'' i les cinc ciutats en foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.
El darrer rei egipci, Apió, que era fill bastard de Ptolemeu Fiscó, va obtenir el Regne de Cirenaica el [[117
=== Província romana ===
Inicialment, els romans en van assolir l'administració i van garantir la llibertat de les ciutats a les quals van atribuir el control del regne, només cobrant un tribut o taxa; però, com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul·le va fer un intent de reconciliació (per ordre de Sul·la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en província romana (probablement el [[75
Després de la conquesta de [[Creta]] per [[Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69
Sota Constantí el Gran, les dues províncies es van separar i es van crear les de Creta i de [[Líbia Superior]], aquesta darrera sota el govern d'un ''praeses''. Durant el domini romà, la línia divisòria provincial passava a l'oest de Quersonès Magne. El [[115]], els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i d'altres, es van revoltar i van matar milers de grecs i romans, i només foren derrotats el [[116]] amb molta dificultat. Els milers de víctimes (unes dues-centes mil) van enfonsar l'economia i van facilitar els atacs de les tribus "bàrbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada més agosarades. A això, es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Al començament del {{segle|V}}, l'estat de la regió era pèssim segons ho descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El [[616]], el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que, quan van arribar els àrabs ([[647]] aC), gairebé tot era destruït.
| |||