Cirenaica: diferència entre les revisions

9 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Tipografia
m (Tipografia)
=== Cirene grega ===
{{VT|Cirene}}
El país era poblat per tribus [[libu|líbies]] ([[berbers]]): els autors clàssics esmenten els [[ausquises]] a l'oest, els [[asbistes]] al sud i els [[giligammes]] a l'est. En temps d'[[Heròdot]], aquests pobles ja havien estat expulsats cap a l'interior pels [[colònies gregues|colons grecs]]. El primer establiment grec fou fet per Batos, procedent de l'[[illa de Thera]], que després de fundar una colònia en una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene ([[631  aC]]), més a l'interior, i va començar la dinastia dels [[Batiades]], que va tenir vuit reis. Va fundar les colònies de Teuquira (grec: ''Teukheira''), Hespèrides i la [[ciutat de Barca]], que juntament amb la mateixa Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original [[Pentàpolis Líbia]]. La dominació [[Dinastia Aquemènida|persa]] sota [[Cambises II de Pèrsia]] (rei de Pèrsia del [[530  aC]] al [[522  aC]]), i la virtual independència de Barca va afeblir Cirene i, finalment, la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la república a la meitat del {{segle|V}} aC.
 
=== Domini làgida ===
Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i, a la seva mort, va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolemeu Sòter el [[321  aC]].
 
Els ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es va establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejada [[Berenice (ciutat)|''Berenice'']]; Teucheira va passar a dir-se [[Arsinoe (Cirenaica)|''Arsinoe'']]; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de ''Ptolemaïs'' ([[Ptolemaida]]), i Cirene també va començar a decaure en favor del seu port [[Apol·lònia de Cirenaica|Apol·lònia]]. La regió va perdre el nom de ''Cirenaica'' i es va passar a dir ''Pentàpolis'' o ''Pentàpolis Líbia'' i les cinc ciutats en foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.
 
El darrer rei egipci, Apió, que era fill bastard de Ptolemeu Fiscó, va obtenir el Regne de Cirenaica el [[117  aC]] a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quan va morir l'any [[95  aC]].
 
=== Província romana ===
Inicialment, els romans en van assolir l'administració i van garantir la llibertat de les ciutats a les quals van atribuir el control del regne, només cobrant un tribut o taxa; però, com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul·le va fer un intent de reconciliació (per ordre de Sul·la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en província romana (probablement el [[75  aC]]). La província es va dir ''Cirenaica'' o ''Cirene'' i també '''''Pentàpolis Cirenaica''''' o ''Pentàpolis Líbia'' (tal com es deia en temps dels Ptolomeus), o ''[[regió Pentapolitana]]''.
 
Després de la conquesta de [[Creta]] per [[Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69  aC)|Quint Metel Crètic]] el [[67  aC]], l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de ''Creta-Cirene'' o ''[[Creta i Cirene]]'', que fou província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, que tenia un llegat i un o dos questors.
 
Sota Constantí el Gran, les dues províncies es van separar i es van crear les de Creta i de [[Líbia Superior]], aquesta darrera sota el govern d'un ''praeses''. Durant el domini romà, la línia divisòria provincial passava a l'oest de Quersonès Magne. El [[115]], els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i d'altres, es van revoltar i van matar milers de grecs i romans, i només foren derrotats el [[116]] amb molta dificultat. Els milers de víctimes (unes dues-centes mil) van enfonsar l'economia i van facilitar els atacs de les tribus "bàrbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada més agosarades. A això, es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Al començament del {{segle|V}}, l'estat de la regió era pèssim segons ho descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El [[616]], el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que, quan van arribar els àrabs ([[647]] aC), gairebé tot era destruït.
2.787.643

modificacions