Dime (ciutat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referència
m Tipografia
Línia 2:
'''Dime''' (en grec antic Δύμη) era una ciutat d'[[Acaia]], la més occidental de les dotze ciutat que van formar la [[Lliga Aquea]].
 
Era propera a la costa, segons [[Estrabó]] a uns 60 [[Estadi (mesura)|estadi]]s del cap d'Araxos i a curta distància del riu [[Larissos]], a 30 estadis, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], que separava el seu territori de l'[[Èlide]]. El país s'anomenava Dimaia i era ric en ferro. El poeta [[Antímac de Claros]] li va donar l'[[epítet]] de ''Cauconis'', perqiè se suposava que aquest territori havia estat ocupat pels [[caucons]]. Prop del promontori del Araxos hi havia una fortalesa anomenada [[Fortalesa Dimea|''Teikos Dymaion'']] que la llegenda deia que [[Hèracles]] la va fundar quan va fer la guerra als elis, i se sap que va ser ocupada pels elis dirigits per [[Eurípides d'Etòlia]] l'any [[220  aC]], però després [[Filip V de Macedònia]] la va recuperar i la va retornar a Dime l'any [[219  aC]]. Aquesta fortalesa podria ser el castell de Kallogriá. Les altres dues ciutats del territori (entre la ciutat i la frontera de l'Èlide) eren Hecatombea (llatí ''Hecatombaeon'', grec ''Hekatombaion'') i Langon, però aquesta darrera va passar als elis en una data indeterminada.
 
Segons Estrabó, la ciutat es va formar amb la unió de 8 llogarets, dels quals només menciona el nom de ''Teuthea'' (Τευθέα), però és possible que ''Paleia'' (Πάλεια) i ''Stratos'' (Στρατός), noms donats alternativament a la ciutat, corresponguessin a algun dels vuits llogarets.
 
A la mort d'[[Alexandre el gran]] va caure en mans de [[Cassandre]] però les seves tropes van ser expulsades per [[Aristodem de Milet]], general d'[[Antígon el borni]] el [[314  aC]], segons diu [[Diodor de Sicília]]. El [[280  aC]] va ser la seu junt amb [[Patres]] de la [[Lliga Aquea]] que les dues ciutats havien tornat a constituir. Per la mateixa època la ciutat va incrementar la seva població en instal·lar-se allí els habitants d'[[Olenus]], que havien abandonat la seva ciutat.
 
Prop d'Hecatombea els aqueus dirigits per [[Àrat de Sició]] van ser derrotats per [[Cleòmenes III|Cleòmenes]] d'[[Esparta]], que després de la seva victòria va entrar a Langon el [[224  aC]]. Des del [[220  aC]] el territori de la ciutat era devastat diverses vegades pels eleans, degut a la seva proximitat a [[Elis]]. A la guerra entre Macedònia i Roma, la [[Segona Guerra Macedònica]], va ser l'única de les dotze ciutats aquees que va abraçar el partir del rei [[Filip V de Macedònia]], i per això els romans la van saquejar al començament del segle II aC. Després d'això no es va recuperar, es va anar despoblant i era gairebé buida al segle I aC i en temps de [[Pompeu Magne|Pompeu]] hi havia establert en el lloc un gran nombre de [[pirates cilicis]], però a les guerres civils que van seguir els pirates allí instal·lats van ser atacats o expulsats i molts van reprendre els seus antics oficis.
 
[[Estrabó]] i Plini el Vell diuen que era una colònia romana però l'únic que se sap del cert és que [[August]] la va posar sota dependència de Patres, ciutat que era certament colònia romana. No es coneix cap altra cas fora de Patres que tingues un govern autònom com el que permetia el rang colonial.