|
'''Hecatòmnides''' o '''dinastia hecatòmnida''' fou una dinastia de [[sàtrapes]] de [[Cària]] que va governar el país al {{segle|IV|-|s}}.
Els caris van pertànyer al [[regne de Lídia]] i després de la conquesta persa del regne van ser subjectes de l'Imperi de [[Cir II el gran]]. [[Darios I el gran]] va incloure el país a la primera satrapia amb [[Lícia]] i altres. El [[499 aC]] van participar en la [[Revolta Jònica|revolta de Jònia]] i van resistir al perses. Després de la conquesta de [[Milet]] per Pèrsia el [[494 aC]] les ciutats càries es van sotmetre.
Els perses van establir un govern dirigit per un sàtrapa i sub sàtrapa que de fet van esdevenir independents. Vers el [[395 aC]] va ser nomenat sàtrapa [[Hecatompos]] (o Hecatomnos), un governant local, que va donar nom a la dinastia que durant el segle IV aC havia de regir Cària. [[Artaxerxes II de Pèrsia]] va estar en guerra contra els [[cadusis]] i els egipcis i això va afavorir l'autonomia cària i els sàtrapa va començar a actuar com a sobirà independent. Hecatomnos dominava [[Milet]] en el marc del seu govern, el que li donava un cert poder i accés a la cultura grega; encara que fascinat per l'hel·lenisme, fou lleial a Pèrsia
El [[377 aC]] a la mort d'Hecatomnos, el va succeir el seu fill [[Mausol]]. En aquell moment els perses lliuraven l'anomenada guerra cadúsia i estaven també en guerra a [[Egipte]]. Mausol va romandre lleial i va combatre a [[Ariobarzanes de Dascilios]], el sàtrapa rebel de la [[Frígia Hel·lespòntica]] (vers [[365 aC]]), però després de la guerra, el [[363 aC]], va participar en la revolta general dels sàtrapes de l'Àsia Menor (Mausol, Orontes d'[[Armènia]], [[Autofradates de Lídia]], i [[Datames]], aliats a Nectanebos d'Egipte). Tot i la derrota dels rebels Mausol va saber conservar Cària, però va haver de permetre la instal·lació d'una guarnició persa a [[Halicarnàs]], on havia establert la seva nova capital. Mausol, tot i respectar els déus perses i grecs, conservà la religió nacional dels caris com abans havia fet el seu pare.
El [[357 aC]] va ajudar als aliats d'[[Atenes]] revoltats, com [[Quios]], [[Kos]], [[illa de Rodes | Rodes]] i [[Bizanci]], que van esdevenir els seus aliats. Les ciutats gregues de Cària també disposaven d'una completa autonomia.
Mausol estava casat amb la seva germana (segurament germanastre) [[Artemísia II]], que a la seva mort el va succeir i va regnar dos anys. Va fer construir el [[Mausoleu d'Halicarnàs]] que es va acabar després de la seva mort ([[351 aC]]); el tron va passar al seu germà [[Idrieu]], casat igualment amb una germana (germanastra ben segur) de nom [[Ada de Cària]]. Idrieu va morir el [[344 aC]] i la seva dona Ada el va succeir, però el seu germà [[Pixòdar]] la va enderrocar vers el [[341 aC]]. Ada es va mantenir a [[Alinda]] i alguna altra ciutat.
Pixòdar va morir el [[335 aC]] i el va succeir el seu gendre, un noble persa de nom Orontobates, casat amb la seva filla. Durant el seu regnat, el rei [[Artaxerxes III de Pèrsia]] havia dominat Egipte i podia limitar l'autonomia de Cària, cosa que finalment va passar el [[335 aC]].
El [[334 aC]] Cària fou conquerida per [[Alexandre el Gran]]. Ada el va reconèixer i se li va retornar el govern (vers [[333 aC]]) que va conservar fins a la seva mort el [[326 aC]]. Vers el [[320 aC]] apareix a [[Milasa]] un sobirà de nom [[Olímpic]].
Amb Ada i Olímpic va acabar la dinastia. El [[323 aC]] Cària va ser donada a [[Asandre de Cària|Asandre]], un dels generals macedonis.
{{ORDENA:Hecatomnida, Dinastia}}
| 