Halicarnàs: diferència entre les revisions

'''Halicarnàs''' (llatí '''''Halicarnassus''''', grec '''''Ἁλικαρνασσός''''') fou una antiga ciutat grega a la costa de l'[[Àsia Menor]] (a [[Cària]]), al golf Ceràmic ([[mar Egea]]). Fou una colònia de la ciutat de [[Trozen]] (a l'[[Argòlida]]) fundada vers el [[1000  aC]] i fou una de les ciutats que van constituir l'[[Hexàpolis dòrica]] (les altres foren [[Cnidos]], [[Kos]], [[Ialis]] (Ialysos), [[Lindos]] i [[Camir]] (Camiros). Era situada a l'istme de Zefírion (llati ''Zephyrium'') i inicialment es va dir ''Zefíria'' (''Zephyria''). La ciutat tenia almenys dues o tres fortaleses quasi impossibles de conquerir, i la principal era Salmacis, en una roca a la part nord de la ciutat: una altra era Arconnesos, suposadament en una illa enfront del port (avui Orak Ada).

A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en comptes de dedicar-lo al deu Apol·lo, com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques, fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el {{segle|VII}} aC, lliga que va passar a anomenar-se ''[[Pentàpolis dòrica]]''. Al {{segle|VI|-|s}}, fou sotmesa al [[regne de Lídia]] fins a la seva caiguda i va passar a [[Pèrsia]] el [[546  aC]]. A començaments del {{segle|V|-|s}}, amb la revolta de Jònia, es va independitzar, però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el [[494  aC]], si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquests anys, depenia del sàtrapa de [[Sardes]] o Lídia. [[Ligdamis I]] o Lygdamis va assolir la tirania el [[494  aC]]; la seva vídua (o filla) [[Artemísia I de Cària|Àrtemis I]] la Valenta va lluitar al costat de Xerxes en la [[batalla de Salamina]]; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres subsatrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que, el [[386  aC]], els perses en van assolir un domini més directe; el sàtrapa o sobirà més conegut fou [[Mausol]], (que va traslladar la capital de [[Milàs]] a Halicarnàs), la dona i germana del qual, [[Àrtemis II de Cària]], li va erigir un [[mausoleu|monument funerari]] que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com a ''[[Mausoleu d'Halicarnàs]]'', fou considerat una de [[les set meravelles del món antic]]).

La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] hi va arribar, una reina, de nom [[Ada de Cària|''Ada'']], resistia a Alinda en el partit favorable als perses que, encapçalat per son germà [[Pixòdar]], l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit [[Idreos]] (mort vers el 344 o [[343  aC]]) i que continuava en el poder sota el sàtrapa [[Orontobates de Cària]], un noble persa gendre de Pixòdar. Ada va acollir Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar Orontabates i després el seu successor [[Memnó de Rodes]], un grec al servei de Pèrsia, i van restablir com a reina Ada ([[333  aC]]), fins al [[326  aC]]. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis, que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció, tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant, només fou esmentada en relació al mausoleu.

Després de la mort d'Alexandre, va ser governada per [[Assandre]], sàtrapa de Cària fins al [[305  aC]], quan va passar a [[Antígon el borni|Antígon el Borni]]. El [[301  aC]], derrotat i mort Antígon, va passar a [[Pleistrac]] fins al [[294  aC]], quan va esdevenir base naval dels [[làgides]] d'Egipte. El [[272  aC]], va passar al [[selèucides]] i, sota el seu govern, se sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cària. El [[189  aC]], pel tractat d'[[Apamea]], va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i més tard colònia romana; el [[88  aC]], fou ocupada breument per [[Mitridates VI Eupator]], rei del [[regne del Pont|Pont]]; després va continuar en mans de Roma i Bizanci fins al [[1071]], quan va caure en mans dels turcs [[seljúcides]]; el soldà Mehmet va permetre als [[cavallers de Rodes]] ocupar la ciutat i un castell hi fou construït (el [[Castell de Bodrum|castell de Sant Pere]], que encara es conserva i amb les seves torres és el símbol de la moderna ciutat de Bodrum). El [[1522]], va passar a sobirania otomana quan [[Solimà el magnífic]] va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que, llavors, era anomenada ''Petrion'' (probablement pel nom del castell) i els otomans la van convertir en [[Bodrum]].