En temps de [[Juli Cèsar]] eren sotmesos als sèquans i es van declarar amics de Roma i el seu cap Divitacus va anar a Roma a demanar assistència al senat per assolir la independència, però no foren atesos. Cèsar però els va restaurar la llibertat ([[58 aC]]) sota el cap [[Vergobret]]us, elegit per períodes d'un any pels sacerdots, i que a més era jutge suprem. Els [[segusiaves]], els [[ambivarets]] (al nord) i els [[aulercs]] o aulmecis van ser posats sota la seva dependència. Cèsar va permetre l'establiment al seu territori d'un grup de [[Bois]], que s'establiren a la ciutat de [[Gergovia]] de localització desconeguda però que cal no confondre amb la Gergovia dels arverns.
A principis d'abril del [[52 aC]], [[Juli Cèsar]], quan estava decidit a reprendre la campanya militar per ocupar definitivament tota la [[Gàl·lia]], hagué d'intervenir per evitar una guerra civil entre els hedus, ja que, a diferència de la tradició, s'havien establert dos magistrats suprems amb el poder real: [[Convittolitave]] i [[Coto (gal)|Coto]], i cada un havia determinat que la nació sencera es mobilitzés, i el Senat es va dividir, i cada un dels dos contendents tenien els seus clients.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VII, 32</ref>
El [[42 aC]] es van unir a la revolta contra Roma, però foren sotmesos. L'any [[21 aC]] el cap [[Juli Sacrovir]] es va revoltar i va ocupar [[Augustodunum]] però fou derrotat per [[Gai Sili (cònsol)|Gai Sili]].
