Jocs Ístmics: diferència entre les revisions

Hi ha diverses tradicions sobre l'origen dels Jocs. Una diu que els va establir [[Sísif]] quan era rei de Corint, quan va trobar el cos de [[Melicertes]], al que la seva mare [[Ino]] havia arrossegat amb ella fins a llençar-se tots dos al mar, i que havia volgut honorar la seva memòria amb uns [[Jocs Fúnebres]], segons li havien ordenat unes [[nereides]] que el van anar a trobar. Melicertes va ser divinitzat per Posidó amb el nom de Palèmon i Ino es va transformar en la deessa [[Leucòtea]]. Sísif havia fundat els Jocs Ístmics en honor de Melicertes. Altres tradicions fan que els Jocs fossin fundats pel mateix Posidó i per [[Hèlios]], en unes competicions hon hi van participar els primitius herois grecs: [[Càstor i Pòl·lux|Càstor]], [[Orfeu]], [[Hèracles]], [[Peleu]], [[Telamó]], i [[Teseu]]. Altres tradicions feien de Teseu el fundador dels Jocs, en agraïment per la seva victòria sobre el gegant [[Sinis]] quan viatjava de [[Trozen]] a [[Atenes]]. Si es recorda que Sinis i Teseu eren fills de Posidó, la fundació dels jocs hauria estat un acte de desgreuge i d'expiació per la mort del gegant, i per això la seva celebració inicialment era més propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles lúdics, ja que se celebraven de nit. Encara que la ''[[Crònica de Paros]]'' diu que els Jocs Ístmics es van establir l'any 1259 o 1258  aC, la instauració oficial la va fer [[Cípsel de Corint]], quan l'any [[582  aC]] va aconseguir que els Jocs que es celebraven en honor de Melicertes tinguessin importància a tot Grècia.

Els Jocs, des dels seus inicis, els van organitzar els corintis, fins que Argos va prendre el control de Corint. Quan [[Agesilau II|Agesilau]] va conquerir Argos, va retornar l'organització als corintis, l'any [[390  aC]]. Tan bon punt es va retirar, els argius van tornar a organitzar-los, fins a la [[Pau d'Antàlcides]], quan els corintis van recuperar-ne l'organització. Els presidents dels Jocs es triaven per la seva riquesa i noblesa, i se suposa que portaven vestits que els distingien i anaven coronats. El premi als guanyadors dels Jocs, des dels seus inicis, era una garlanda de fulles d'[[api]] o potser de [[julivert]] (σέλινον, "selinon"), segons [[Píndar]], i segons la tradició aviat va ser substituïda per una corona de pi, un arbre característic del culte a Posidó. La victòria donava el màxim honor entre els conciutadans de cada vencedor i afectava a tota la seva família. Després de [[Soló]], a Atenes els guanyadors rebien de l'estat cent dracmes de premi. Als guanyadors se'ls homenatjava amb odes conegudes com a ''[[epinikia]]'' (odes triomfals).

Els romans van rebre el privilegi de poder participar el [[228  aC]] i en aquests jocs, [[Tit Quinti Flaminí (cònsol 198  aC)|Tit Quinti Flaminí]] va proclamar la independència de Grècia l'any [[196  aC]]. Destruïda Corint per [[Luci Mummi Acaic]] l'any [[146  aC]], la direcció dels jocs va passar a [[Sició]], però quan [[Juli Cèsar]] va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al {{segle|IV}}. Al final de l'Imperi, en temps de [[Didi Julià]] se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquest costum s'havia introduït ja al {{segle|I|s}}.<ref name=":0" />