Diferència entre revisions de la pàgina «Jocs Ístmics»

m
Tipografia
m (Tipografia)
== Història ==
=== Origen ===
Hi ha diverses tradicions sobre l'origen dels Jocs. Una diu que els va establir [[Sísif]] quan era rei de Corint, quan va trobar el cos de [[Melicertes]], al que la seva mare [[Ino]] havia arrossegat amb ella fins a llençar-se tots dos al mar, i que havia volgut honorar la seva memòria amb uns [[Jocs Fúnebres]], segons li havien ordenat unes [[nereides]] que el van anar a trobar. Melicertes va ser divinitzat per Posidó amb el nom de Palèmon i Ino es va transformar en la deessa [[Leucòtea]]. Sísif havia fundat els Jocs Ístmics en honor de Melicertes. Altres tradicions fan que els Jocs fossin fundats pel mateix Posidó i per [[Hèlios]], en unes competicions hon hi van participar els primitius herois grecs: [[Càstor i Pòl·lux|Càstor]], [[Orfeu]], [[Hèracles]], [[Peleu]], [[Telamó]], i [[Teseu]]. Altres tradicions feien de Teseu el fundador dels Jocs, en agraïment per la seva victòria sobre el gegant [[Sinis]] quan viatjava de [[Trozen]] a [[Atenes]]. Si es recorda que Sinis i Teseu eren fills de Posidó, la fundació dels jocs hauria estat un acte de desgreuge i d'expiació per la mort del gegant, i per això la seva celebració inicialment era més propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles lúdics, ja que se celebraven de nit. Encara que la ''[[Crònica de Paros]]'' diu que els Jocs Ístmics es van establir l'any 1259 o 1258  aC, la instauració oficial la va fer [[Cípsel de Corint]], quan l'any [[582  aC]] va aconseguir que els Jocs que es celebraven en honor de Melicertes tinguessin importància a tot Grècia.
 
=== Organització ===
Sembla que els jocs eren principalment jonis (Posidó era una deïtat jònica), i únicament [[Elis]] no prenia part en els jocs i la seva absència és justificada amb diverses històries. Segons Pausànies<ref>Pausànies. ''[[Descripció de Grècia]]'', V, 2, 1-2</ref> els habitants de l'[[Èlide]] no hi participaven, degut a que Hèracles, durant la treva sagrada, havia mort els [[Moliònides]] quan es dirigien als Jocs Ístmics. La seva mare [[Molíone]] havia demanat que fossin exclosos dels Jocs tots els habitants d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], i com que no ho va aconseguir, va maleir tots els ciutadans d'Elis que participessin als Jocs. No hi ha gaire informació de com es desenvolupaven els Jocs, però sembla que no diferien gaire dels altres Grans Jocs grecs. Se sap que un atleta podia participar en tres competicions el mateix dia. Un [[herald]], avançant cap al mig de l'escenari, demanava silenci amb una trompeta i anunciava l'inici dels Jocs, segons [[Titus Livi]]. Els festivals es feien paral·lelament.
 
Els Jocs, des dels seus inicis, els van organitzar els corintis, fins que Argos va prendre el control de Corint. Quan [[Agesilau II|Agesilau]] va conquerir Argos, va retornar l'organització als corintis, l'any [[390  aC]]. Tan bon punt es va retirar, els argius van tornar a organitzar-los, fins a la [[Pau d'Antàlcides]], quan els corintis van recuperar-ne l'organització. Els presidents dels Jocs es triaven per la seva riquesa i noblesa, i se suposa que portaven vestits que els distingien i anaven coronats. El premi als guanyadors dels Jocs, des dels seus inicis, era una garlanda de fulles d'[[api]] o potser de [[julivert]] (σέλινον, "selinon"), segons [[Píndar]], i segons la tradició aviat va ser substituïda per una corona de pi, un arbre característic del culte a Posidó. La victòria donava el màxim honor entre els conciutadans de cada vencedor i afectava a tota la seva família. Després de [[Soló]], a Atenes els guanyadors rebien de l'estat cent dracmes de premi. Als guanyadors se'ls homenatjava amb odes conegudes com a ''[[epinikia]]'' (odes triomfals).
 
Els romans van rebre el privilegi de poder participar el [[228  aC]] i en aquests jocs, [[Tit Quinti Flaminí (cònsol 198  aC)|Tit Quinti Flaminí]] va proclamar la independència de Grècia l'any [[196  aC]]. Destruïda Corint per [[Luci Mummi Acaic]] l'any [[146  aC]], la direcció dels jocs va passar a [[Sició]], però quan [[Juli Cèsar]] va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al {{segle|IV}}. Al final de l'Imperi, en temps de [[Didi Julià]] se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquest costum s'havia introduït ja al {{segle|I|s}}.<ref name=":0" />
 
== Referències ==
1.351.466

modificacions