Es tracta en realitat d'un concepte lingüístic complex, amb variants dialectals. Va servir de llengua principal per als [[samnita|samnites]], habitants de la zona veïna del [[Laci]], a la [[Campània]]. El [[290 aC]] Roma va sotmetre els samnites, però fins a la guerra social del 90-89 aC van mantenir l'ús oficial de la seva llengua. En queden alguns noms propis de persona i algunes glosses, a més d'unes 650 inscripcions, la majoria molt breus (tot i que n'hi ha una d'unes 300 paraules) i escrites en tres alfabets diferents: [[alfabet grec|grec]], [[alfabet llatí|llatí]] i un [[Antics alfabets itàlics|antic alfabet osc]], derivat del grec mitjançant els [[etruscs]]. En relació amb l'osc hi ha alguns dels anomenats dialectes sabèlics, parlats per una sèrie de tribus localitzades a l'est del Laci, entre [[Úmbria]] i la Campània: [[sabins]], [[pelignes]], [[marruquins]], [[marsis]], [[vestins]] i [[volscs]], coneguts per glosses i en diversos casos també per algunes inscripcions.
