|
[[Fitxer:Ptolemaeus VI.png|miniatura|Moneda de Ptolemeu VI]]
'''Ptolemeu VI Filomètor'''（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'[[Egipte]] del [[180 aC]] al [[145 aC]].
== Antecedents ==
Era el fill gran de [[Ptolemeu V Epífanes]] i fou proclamat rei el [[180 aC]] quant tenia pocs anys (entre 5 i 10) amb la seva mare [[Cleòpatra I]]. Aquesta va portar una bona administració i va mantenir la pau del regne. Filomètor tenia bon caràcter, era humanitari i moderat, qualitats que es notaven més perquè el seu germà Ptolemeu (Evergetes) no les tenia, ni tampoc els seus dos immediats predecessors. Segons [[Polibi]] no va condemnar a mort a cap ciutadà durant el seu regnat per cap ofensa publica o privada.
A la mort de la seva mare el [[176 aC]] (entre el [[8 d'abril]] i el [[14 d'octubre]]) el poder va passar als ministres [[Euleu]] o Leneu, corruptes i poc capacitats. Vers el [[173 aC]] Ptolemeu es va casar amb la seva pròpia germana anomenada també Cleòpatra com la mare comuna.
== Guerra de Síria ==
El [[170 aC]] ministres van reclamar la retrocessió de Celesíria a [[Antíoc IV Epífanes]], però Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte va vèncer a [[Pelusium]] i va ocupar el país (el [[Baix Egipte]] fins a [[Memfis]]) menys [[Alexandria]]. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou tractat amb distinció i amb la idea de mantenir-lo un temps com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei el germà del rei egipci, amb el nom de [[Ptolemeu VIII Evergetes II|Ptolemeu Evergetes]] i es va preparar la defensa de la ciutat que fou assetjada. La intervenció dels ambaixadors romans va obligar als selèucides a retirar-se. Antíoc IV va proclamar llavors a Filomètor com a rei vassall a Memfis i es va retirar als seus dominis conservant només l'estratègica fortalesa de Pelusium.
El [[5 d'octubre]] del [[170]] aC els dos germans i esposos van ser proclamats corregents d'Egipte (Ptolemeu VI i [[Cleòpatra II]]) a Memfis, però quan Antíoc es va retirar els germans van negociar i es va acordar que regnarien els tres junt [[169 aC]].
Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir [[Xipre]] mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els dos germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per M. Popili Laenas que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer ver evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 ac). Els dos germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.
== Conflicte entre germans ==
Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El [[164 aC]] Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar llegats per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del [[163 aC]] una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir [[Cirene]] com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.
== Política interior ==
[[Fitxer:Dedication Ptolemy VI Louvre Ma4977.jpg|miniatura|Dedicatòria de Ptolemeu VI, placa de pedra trobada el 1907 a Horbeit]]
En aquests anys (vers [[160 aC]]) gran nombre de jueus es van establir a Egipte, alguns d'ells emigrants de [[Judea]] per causes polítiques, i es van establir a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]] sota protecció del rei. També es va dedicar a restaurar temples egipcis i en va construir de nous.
== Conflicte de Cirene i Xipre ==
No va tardar Ptolemeu Evergetes de [[Cirene]] a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre probablement evacuada recentment pels selèucides. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor els va rebre a Alexandria però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan [[Demetri I Sòter]] va retornar a l'illa de Xipre.
El següent any ([[154 aC]]) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats.
Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de [[Lapethos]] on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquests termes va quedar signat.
== Intervenció a Síria ==
En represàlia per l'ocupació de Xipre, Ptolemeu va donar suport a la revolta d'[[Alexandre I Balas]], probablement un usurpador, a Síria, combatent al qual va morir Demetri I Soter el [[150 aC]] i Alexandre I Balas es va proclamar rei, i es va casar amb [[Cleòpatra Thea]], filla de Ptolemeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar. El [[147 aC]] [[Demetri II Nicàtor]], fill de Demetri I Soter, es va revoltar; Ptolemeu VI Filomètor, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair [[Celesíria]] que de fet va annexionar. Això va fer que, essent a [[Ptolemaida]], patís un atemptat a mans d'[[Amoni]] (Ammonios), un dels favorits d'Alexandre, atemptat que Ptolemeu va atribuir a la iniciativa del seu gendre (que va protegir el seu favorit i va refusar castigar-lo o entregar-lo), i des de llavors va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri. Els egipcis van dominar en poc temps la resta de la Celesíria i finalment van entrar a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] on els notables de l'estat selèucida volien proclamar rei a Ptolemeu, però aquest va refusar i va reconèixer com a rei a Demetri, que fou aclamat, i es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que poc abans havia abandonat a Alexandre per ordre del seu pare.
Alexandre Balas es va retirar a [[Cilícia]] on va reunir forces lleials i va tornar a Síria. Allí Demetri i els seus aliats egipcis el van derrotar decisivament a una batalla decisiva prop d'Antioquia (la batalla de l'[[Orontes]] [[146 aC]]). Alexandre es va escapar al territori dels [[nabateus]], el rei dels quals el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolemeu VI Filomètor.
== Mort i successió ==
| 