Segesta (Sicília): diferència entre les revisions

[[Tucídides]] esmenta els habitants com a bàrbars. Se sap que no eren sicanis ni hi havia pas una colònia grega. La població de Segesta s'anava barrejant entre els elimis i els grecs [[jonis]], encara que cada vegada agafava més força l'hel·lenització amb característiques externes de vida grega. Segesta estava en conflicte permanent amb ''Selinus'' ([[Selinunte]] modern), que probablement intentava assegurar-se un port a la [[mar Tirrena]]. La primera batalla va ser entre [[580  aC|580]]-[[576  aC]], i una altra el [[454  aC]]. Més tard, el conflicte tindria repercussions per a tot Sicília. La primera notícia històrica és un conflicte amb [[Selinunt]] el [[580  aC]], en què va obtenir la victòria gràcies als serveis d'emigrants de [[Illa de Rodes|Rodes]] i de [[Cnidos]] dirigits per Penpatlos. [[Diodor de Sicília]] esmenta el [[454  aC]] una guerra amb [[Lilibea]] per la regió del riu Mazaros, però això és impossible, ja que Lilibea encara no existia. Probablement, doncs, la lluita fou altre cop amb Selinunt.

A la primera expedició atenenca sota [[Laques]] ([[426  aC]]), Segesta es va aliar amb Atenes, però això no li va reportar cap avantatge. No gaire més tard, la guerra amb Selinunt va tornar a esclatar, i Selinunt es va aliar amb [[Siracusa]] i va assetjar Segesta per mar i terra. La ciutat va demanar ajut a [[Agrigent]], a [[Cartago]] i a [[Atenes]]. Aquesta darrera va acceptar enviar una flota ([[416  aC]]), atreta per la riquesa que la ciutat ostentava davant dels atenencs, però que era força fictícia. [[Nícies]] va proposar atacar directament Selinunt i sotmetre la ciutat, però els atenencs van optar finalment per [[Setge de Siracusa (413  aC)|atacar Siracusa]], i el conflicte entre Segesta i Selinunt va passar a segon terme. A l'estiu del [[415  aC]], la flota atenenca va prendre la ciutat d'Hyccara, prop de Segesta, i va arribar a la ciutat. La derrota final dels atenencs va deixar els segestans exposats als atacs de Selinunt, i van haver de demanar altre cop l'ajut de Cartago, que va enviar una flota que amb 5.000 africans i 800 mercenaris, suficient per a obtenir la victòria ([[410  aC]]).

L'any següent, els cartaginesos van desembarcar a [[Lilibea]] i van atacar Selinunt, que fou destruïda. També [[Himera]] fou destruïda. Segesta va quedar com una ciutat aliada dependent de Cartago i va restar fidel a l'aliança fins i tot el [[397  aC]], quan l'expedició de [[Dionís el vell|Dionís el Vell]] de Siracusa (a l'oest de Sicília) i el setge de [[Mòtia]] van posar en serioses dificultats els cartaginesos. Segesta fou assetjada per Dionís, especialment després de la conquesta de Mòtia, però la ciutat va resistir fins que l'arribada de reforços cartaginesos dirigits per Himilcó va obligar Dionís a retirar-se.

La ciutat no torna a ser esmentada fins a temps d'[[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]]. A la tornada d'aquest d'Àfrica ([[307  aC]]), va desembarcar a Segesta i fou rebut com a amic i aliat, però de sobte el tirà es va girar en contra i va matar tots els ciutadans mascles (uns deu mil), saquejà la ciutat i vengué les dones i nens com a esclaus. La ciutat fou rebatejada ''Dicaèpolis'' i donada com a residència als desertors i fugitius que s'havien passat al seu bàndol.

Un temps després, la ciutat va recuperar el seu nom i es va recuperar parcialment, i recuperà la independència. Així, és esmentada el [[276  aC]] quan va fer costat a [[Pirros]]. A la sortida d'aquest, fou dominada pels cartaginesos i saquejada un altre cop (segons [[Ciceró]]). Va restar possessió cartaginesa fins a la [[Primera Guerra Púnica|Primera Guerra púnica]]; el primer any de la guerra ([[264  aC]]) fou atacada sense èxit pel cònsol [[Appi Claudi Caudex]], però poc després la ciutat va matar la guarnició cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartaginesos la van assetjar i estava a punt de rendir-se quan una força dirigida per [[Gai Duili (cònsol)|Gai Duili]], que havia obtingut una victòria naval en la [[Batalla de Miles (260  aC)|Batalla de Miles]], la va alliberar ([[260  aC]]).

La ciutat fou gaire ben tractada per Roma per ser la seva primera aliada a l'illa i per la mítica descendència troiana dels seus habitants. Fou declarada ciutat lliure i immune (''foedere immunes ac liberi''). Després de la destrucció de Cartago en la [[tercera guerra púnica|Tercera Guerra púnica]], Escipió l'Africà va retornar a la ciutat l'estàtua de Diana que els cartaginesos s'havien emportat el [[273  aC]].

Durant la Guerra dels esclaus, el seu territori fou dels més afectats. La rebel·lió portada per Athenion començava a Segesta l'any [[104  aC]].

Va ser construït pels [[elimis]], probablement al voltant de [[430  aC|430]]-[[420  aC]], però mai no s'acabà. És un temple dòric de tipus [[perípter]] amb columnata de 6×14 sobre un mesurament de base de 21×56 m. L'estructura del temple està intacta, amb el [[Timpà (arquitectura)|timpà]] en el seu lloc. Les columnes no són estriades, els tabuladors utilitzats per alçar els blocs són encara presents a la base, i no hi ha cap traça d'una nau o d'un sostre.