Confederació del Rin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 36:
La '''Confederació del Rin''' va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813). Fou creada per [[Napoleó Bonaparte]] després de vèncer [[Francesc I d'Àustria]] i [[Alexandre I de Rússia]] a la [[batalla d'Austerlitz]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Evans |nom=Robert |cognom2=Wilson |nom2=Peter |títol=The Holy Roman Empire, 1495-1806: A European Perspective |url= |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2012 |pàgines=52 |isbn=9004228721}}</ref> El [[Tractat de Pressburg]] en va permetre la creació i en va fixar la capital a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Els membres d'aquesta confederació eren prínceps germànics ''(fürsten)'' amb una representació simbòlica heretada del Sacre Imperi Romà. Però el poder autèntic quedà en mans de Napoleó, que exercia la funció de protector i cada un dels estats tan sols tenia la consideració d'estat client. El presidents foren [[Karl Von Dalberg]], durant el període de 1806 a 1813, i [[Eugène de Beauharnais]], durant l'últim període de [[1813]].
Més endavant als 16 estats inicials s'hi afegiren 23 estats més. La Confederació va acabar governant a més de 15
== Formació ==
El [[12 de juliol]] de [[1806]] es va signar el Tractat de la Confederació del Rin (alemany: ''Rheinbundakte''), amb la presència de 16 estats confederats que formaven l'antiga [[Lliga del Rin]]. En els següents anys s'hi uniren 23 estats més arribant a la suma de 39 i un total de 15
En lloc d'instaurar un monarca com a cap d'estat imitant l'Imperi Romà, hi van col·locar un arxiconseller amb el títol de príncep. Aquest càrrec fou ocupat en principi per Karl Theodor von Dalberg. Era el President del Col·legi de Reis i presidia la Dieta de la Confederació, una imitació de parlament que mai va arribar a reunir-se.
| |||