Front Alemany del Treball: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 9:
Els contractes de treball creats en el marc de la [[República de Weimar]] van ser abolits i renovats sota noves circumstàncies al DAF. Els empresaris podien exigir més dels seus treballadors, mentre que al mateix temps els treballadors guanyaven més seguretat en el treball i una creixent inscripció en els programes de seguretat social per als treballadors. L'organització, per la seva pròpia definició, combatia el capitalisme, el liberalisme, però també la revolució contra els propietaris de la fàbrica i l'Estat nacionalsocialista. No obstant això, el DAF preferia obertament tenir grans empreses nacionalitzades per l'Estat alemany, en lloc d'empreses de propietat privada.
 
La pertinença al DAF era teòricament voluntària, però a qualsevol treballador en qualsevol àrea del comerç o la indústria alemanya li hauria resultat difícil aconseguir una feina sense ser-ne membre. La pertinença al DAF requeria pagar una quota que oscil·lava entre 15 [[Pfennig]] i 3 [[Reichsmark]], i en funció de la seva categoria, un membre es podia incloure en una gran escala de 20 grups de pertinença. Mitjançant les quotes el DAF va aconseguir un augment substancial d'ingressos. De fet, el 1934, els ingressos totals van ser de 300  milions de Reichsmark.
 
Hi havia dos principals components del DAF i aquests eren: