Tapir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Agafa el paràmetre de WD
m Tipografia
Línia 14:
Tenen el cos compacte i el cap i coll robusts, amb la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullatge tropical. El pelatge sol ser molt curt i fosc, encara que les cries presenten un pelatge marró amb taques críptiques, similars a les dels [[senglar]]s joves, que es difuminen amb l'edat.
 
Es tracta d'animals bastant primitius, els primers representants [[fòssils]] de la família es troben en l'[[Eocè]] d'[[Euràsia]], fa uns 55  milions d'anys, on s'observen algunes característiques que estaven presents també en els antics ancestres (''[[Hyracotherium]]''), dels seus parents actuals. Els peus presenten quatre dits en les potes davanteres i tres en les posteriors.
 
== Biologia i ecologia ==
Línia 22:
 
== Història evolutiva ==
El gènere s'estengué durant el [[Miocè]] per [[Euràsia]] i [[Nord-amèrica]], on estigué a punt d'extingir-se en el [[Pliocè]] a causa de la reducció gradual de massa forestal. Per sort pels tapirs, [[Sud-amèrica]] s'uní a [[Nord-amèrica]] fa 3  milions d'anys, atorgant-los una ''via de fuita'' cap a les grans selves del sud. No deixa de ser irònic que en l'actualitat, 3 de les 4 [[espècies]] supervivents siguin precisament americanes: aquest és el cas del tapir del nord, centroamericà o de Baird (''[[Tapirus bairdii]]''), el de l'erm (''[[Tapirus pinchaque]]'') i la satxavaca, tapir amazònic, [[brasil]]er o de plana (''[[Tapirus terrestris]]''), que es reparteixen en diverses àrees d'[[Amèrica Central]] i del Sud. El tapir amazònic és el més comú; s'estén per gairebé tota la part nord de Sud-amèrica. El tapir del nord, distribuït des de [[Santo Domingo Tehuantepec|Tehuantepec]] fins a les costes de l'[[Equador]], també visqué durant el [[Plistocè]] en el nord de [[Mèxic]] i el sud dels [[Estats Units]] (des de [[Califòrnia]] a [[Florida]]), on s'extingí fa uns 10.000 anys.
 
Per la seva banda, els tapirs d'Euràsia sofriren una forta reducció a partir de la primera meitat del [[Plistocè]], desapareixent d'[[Europa]] i gran part d'[[Àsia]] a causa de l'avanç de les [[glaciació|glaciacions]]. En l'actualitat sobreviu una única espècie, el tapir malai ({{Tàxon|T|apirus|indicus}}), reduïda a unes poques zones de [[Sumatra]] i el sud de la [[Indoxina]]. La seva distribució original era molt més àmplia, abastant també l'illa de [[Java (illa)|Java]] i arribant pel nord a ''Myanmar'' ([[Birmània]]), [[Índia]] i fins i tot la [[República Popular de la Xina|Xina]], d'on desaparegué per culpa de la caça excessiva. Aquesta espècie es distingeix per la trompa més llarga que la dels tapirs americans i perquè en els adults el color del mantell és negre en el cap, el coll i les potes, mentre que la resta del cos és blanc.