Amfípolis: diferència entre les revisions

La deïtat principal de la ciutat fou ArtemisÀrtemis Tauròpolos o Braurònia. El ciutadà més cèlebre de la ciutat fou el gramàtic [[Zoil d'Amfípolis|Zoilos]]. El port es deia Èion.

La ciutat pertanyéva pertàner antigament ({{segle|VI|-|s}}) a la tribu tràcia dels [[edons]] i la ciutat es deia '''Ennea Hodoi''' (nou camins); els seus habitants controlaven la vall de l'[[Estrimó]] i el camí de [[Regne de Macedònia|MacedoniaMacedònia]] a [[Tràcia]] (que després fou la [[via Egnàtia]]). A la vora hi havia mines d'or.

[[Darios I el gran]] va enviar al general Megabazos a l'oest a sotmetre als [[peons]] a la vall alta de l'Estrimó i va arribar fins a Èion, a la boca del riu, que va esdevenir la capital [[aquemènida]] d'Europa; els edons van proveir en aquest temps a la guarnició persa. Quan Xerxes va envair Grècia s'esmenta un pont que creuavatravessava el riu a Ennea Hodoi, no se sap si permanentment o temporalment.

El [[497 aC]] els atenencs van provar de conquerir Ennea Hodoi i Èion aprofitant la revolta jònia contra els perses. [[Aristàgores de Milet]] el [[497 aC]] ho va provar, però fou rebutjat pels edonis, i el [[492 aC]] els perses no solament havien sotmès als jònics i havien pacificat Tràcia, sinó que Macedònia havia estat afegida a l'imperi.

Quan els perses es van retirar el [[479 aC]] els atenencs ho van tornar a provar. L'hivern del 476 al [[475 aC]] [[Cimó II]] va assetjar Èion i la va ocupar; el darrer comandant persa Boges es va suïcidar. Deu anys després els atenencs van provar de conquerir Ennea Hodoi, però foren derrotats i el cap atenenc Sofanes va morir en la lluita ([[465 aC]]).

Trenta anys després Hagnon o Agnon, fill de Nícies, ho va aconseguir. Va ocupar la ciutat el 437 o [[436 aC]] i hi va establir molts atenencs i altres grecs; la ciutat fou rebatejada Amfípolis; també vivien a la vora molts tracis, edons oi gent d'altres tribus. La va organitzar de manera que per tres costats era defensada pel riu StrymonEstrimó i per l'altre va construir una muralla. També va construir un pont. Amfípolis va prosperar i fou una de les colònies atenenques més valuoses; la ciutat va esdevenir prou gran per eclipsar a Èion, que va esdevenir el seu port.

El [[431 aC]] va esclatar la [[guerra del Peloponès]] i l'espartà [[Bràsides]] va envair les possessions atenenques més al nord i el [[424 aC]] va ocupar Amfípolis, que es va rendir sense lluita. [[Tucídides]], amb naus des l'illa de Tasos, va arribar massa tard per salvar la ciutat, però va aconseguir impedir la caiguda de d'Èion. La pèrdua de la colònia fou una de les causes principals que van provocar la caiguda de TucididesTucídides. La ciutat fou un obstacle per l'armistici entre Esparta i Atenes. Atenes no volia signar sense recuperar Amfípolis. El [[422 aC]] els atenencs van enviar un exèrcit dirigit per Cleon que va intentar la reconquesta i va fracassar i fou derrotat. BrasidasBràsides va morir a la lluita i també va morir Cleon.

Els atenencs van haver de cedir i signar la [[pau de Nícies]], amb la promesa d'una futura entregarestitució d'Amfípolis per part d'Esparta; però els colons (entre els quals els atenencs eren minoria) van refusar retornar a la lliga atenenca, eli queaixò fou un motiu mesmés de conflicte entre Atenes i [[Esparta]]. Amfípolis va formar una estreta aliança amb [[Olint]].

Quan el [[413 aC]] la lluita es va reprendre un cop mesmés, i fins al final de la guerra el 404 aC, la reconquesta d'Amfípolis fou objectiu prioritari atenenc.

A la primera meitat del segle següent l'atenenc ho van provar per via diplomàtica, però cada vegada era més difícil perquè la ciutat era cada vegada més gran. El [[365 aC]] el rei [[Perdicas III de Macedònia]] va necessitar l'ajut d'[[Atenes]] i va cooperar amb el comandant atenenc [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]] en la conquesta d'Amfípolis. Però una vegada conquerida la ciutat, el rei de MacedoniaMacedònia se la va quedar per a ell mateix i va trencar l'aliança amb Atenes. El [[360 aC]] Perdicas III va morir en lluita amb els [[il·liris]]. El va succeir [[Filip II de Macedonia]], amb el qual Atenes va entrar en negociacions, li va oferir suport i li va demanar a canvi Amfípolis. Filip II va acceptar i va retirar les forces macedònies de la ciutat, que va esdevenir independent. Els atenencs esperaven que es podrien apoderar fàcilment d'Amfípolis, aïllada i sense aliats o protectors, però l'atac de Timoteu d'Atenes va ser rebutjat amb ajut d'Olint (359 aC). Tot seguit Filip II, ja consolidat en el poder, va tornar a la ciutat i la va ocupar. Una guarnició es va establir a Amfípolis i els enemics de Macedònia van ser enviats a l'exili. El 357 aC una revolta entre els aliats atenencs incitada pel sàtrapa de [[Cària]] [[Mausol]], va impedir als atenencs cap actuació.

Amfípolis va passar així a Macedonia; molts col·laboradors d'[[Alexandre el Gran]] eren nascuts a la ciutat (com Eurígios o [[Nearcos]]); Alexandre va planejar construir un temple luxós a la ciutat dedicat a ArtemisÀrtemis Tauropolus, que finalment no fou construït. A la seva mort l'[[11 de juny]] del [[323 aC]], la seva viuda [[Roxana]] es va establir a Amfípolisla ciutat.

Va passar a Roma amb el [[regne de Macedònia]]; Lucius Aemilius PaullusPaulus va reorganitzar Macedònia el [[168 aC]] i la va dividir en quatre districtes; Amfípolis fou la capital d'un dels districtes.

Els triumvirs la van tenir com a base l'any [[42]] durant la seva guerra contra Brutus i Cassius, que va acabar a [[Filipos]]. Després de la batalla els triumvirs la van declarar ciutat lliure (''civitas libera''), és a dir, nominalment independent i aliada a Roma.

L'any [[50]] la va visitar [[Pau de Tars|Sant Pau]] de camí a [[Tessalònica]], i algun temps després es va crear una església i fou seu d'un bisbe. Les excavacions han trobat una antiga església del {{segle|V}}, però sembla que nin'hi hauria hagut una de mes anterior.