Observatori Fabra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 16:
El [[1894]] la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]] endegà el projecte d'un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia completat el nou edifici central de l'Acadèmia, situat a la [[Rambla]] i al capdamunt del qual s'instal·laren dos observatoris dissenyats per [[Joaquim Lànderer]]. Nogensmenys, aviat es va veure que els nous observatoris eren obsolets gairebé en el moment de la seva inauguració. L'Acadèmia proposà el projecte a la [[Diputació de Barcelona]], que el refusà, però s'inicià una campanya a la premsa per conscienciar el públic de la necessitat d'una institució de recerca d'aquest tipus i de nivell internacional.
L'impuls definitiu arribà quan el 1901, el [[marquès d'Alella]], [[Camil Fabra i Fontanills]], industrial de prestigi i ex alcalde de Barcelona, donà una considerable quantitat a l'acadèmia (250.000 [[pesseta|pessetes]]) amb l'objectiu de fer realitat aquest projecte. El [[1902]] comencen les obres, no sense polèmica, ja que el projecte original d'[[Eduard Fontserè]] fou revisat per [[Josep Comas i Solà]], en una època d'enfrontament entre ambdós científics. A la mort de Camil Fabra, els seus dos fills, [[Ferran Fabra i Puig]] i [[Romà Fabra i Puig]] seguiren finançant la seva construcció. L'edifici és obra de l'arquitecte [[Josep Domènech i Estapà]] i s'inaugurà el [[7 d'abril]] de [[1904]], amb la presència del rei [[Alfons XIII]]. Primerament s'anomenà Observatori del Tibidabo, però aviat es canvià el nom pel d'Observatori Fabra.
Inicialment l'observatori s'organitzà en dues seccions: la Secció Astronòmica i la Secció Meteorològica i Sísmica. Comas i Solà fou nomenat director de la Secció Astronòmica i també interinament director de la Meteorològica i Sísmica, fins que el 1912 se'n féu càrrec Eduard Fontserè. Fins a la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], l'observatori (que durant la [[Segona República Espanyola]] quedà integrat al [[Servei d'Astronomia de Catalunya]], del qual Comas i Solà en fou director) gaudí del període de més rellevància científica. Pel que fa a la sismologia inicià l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca. En l'aspecte meteorològic començà les observacions meteorològiques diàries l'octubre de [[1913]], en una sèrie ininterrompuda fins a l'actualitat, fins i tot en els dies de la Guerra Civil (fins al [[1981]] es feia una observació diària a les 8 del matí, el 1982 es passa a 3 i finalment a 4). Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de [[Mart (planeta)|Mart]], el descobriment d'11 [[planeta menor|planetes menors]] i d'un [[cometa]] (el [[32P/Comas Solá]]) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.
| |||