Diferència entre revisions de la pàgina «Àfrica (província romana)»

berbers > amazics
m (Tipografia)
(berbers > amazics)
Una rebel·lió important es va produir sota [[Gordià III]], però fou sufocada ([[238]]). Els emperadors [[Sèptim Sever]] i [[Macrí]] eren nascuts a la província. També originaris de la província foren els escriptors [[Tertulià]], [[Ciprià]] i [[Augustí]].
 
A partir del segle III es comença a parlar d'incursions de les tribus, els [[berbersamazics]] llavors anomenats maures. Els disturbis van ser freqüents des del temps de [[Constantí I el gran]] i els seus successors, destacant la revolta de Firmus, la del comte Teodosi sota [[Valentinià I]] (373-375) i [[Valentinià II]] (375-376), la usurpació de Màxim a continuació, i la revolta del comte Gildó a la mort de Teodosi el gran ([[395]]) dominada per [[Estilicó]] ([[398]]).
 
Finalment es va incorporar als dominis d'Honori que va encarregar el seu govern al seu germà Arcadi.
 
Amb [[Valentinià III]] (424-455) el governador [[Bonifaci d'Àfrica|Bonifaci]] fou desposseït del govern per instigació del general [[Aeci]], i al resistir fou enviat contra ell un exèrcit ([[427]]). Bonifaci va demanar ajut als vàndals establerts com a confederats a la [[Bètica]] i el maig del [[429]] el seu rei [[Genseric]], amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o [[Província romana de Mauritània|Mauritània]], va obtenir l'ajut dels berbersamazics i de la secta dels [[Donatistes]] (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar a l'Àfrica. Bonifaci es va penedir i va tractar de rebutjar-los però fou derrotat a [[Hippo Regius]] i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat ([[431]]). La conquesta de l'Àfrica només fou retardada per llargues negociacions durant les quals s'anaven fent repartiments de territoris entre romans i vàndals, particions que són poc conegudes. El [[9 d'octubre]] del [[439]] els vàndals van saquejar Cartago i en els següents anys es van assegurar el domini de la província.
 
El [[468]] l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El [[476]] l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de [[Justinià I]], sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals gairebé exterminats per [[Belisari]]. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies ([[Mauritània Sitifena]], [[Mauritània Cesariense]], Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i [[Sardenya]]). La Mauritània Cesariense va incorporar la [[Tingitana]] que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per ''praesides'', menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols.
 
Va romandre en mans del romans d'Orient sense disputa fins al [[647]], any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a [[Sbeitla|Sufetula]] al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar més tard, el [[665]], dirigits per Akbah[[Uqba ibn Nafi|Uqba]] i van fundar [[Al-KairwanKairuan]], però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbersamazics van ajudar als romans d'Orient, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'AkbahUqba, Zuheir[[Zuhayr ibn Qays al-Balawí|Zuhayr]], després de bastants victòries, també fou derrotat pels romans d'Orient. Finalment el [[692]], sota la direcció de Hassan, governador d'[[Egipte]], els àrabs van tornar a atacar i el [[698]] van conquerir Cartago. Els berbersamazics van iniciar una ofensiva general i van expulsar als àrabs, però els grecs i romans preferien als àrabs que no pas als berbersamazics (que tenien el seu nom de la paraula grega ''Barbaroi'') i quan els àrabs van tornar dirigits per [[Mussa ibn Nussayr]] el van rebre com a alliberador. MusaMussa va atreure molts berbersamazics al seu camp (705-709). Els àrabs van establir la província d'[[Ifríqiya]] —nom nascut de l'adaptació a l'[[àrab]] del nom ''Àfrica'').
 
== Referències ==
26.657

modificacions