Núclid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -és pot +es pot |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 2:
Un '''núclid'''<ref name="GEC">{{GEC|0126857}}</ref> és una espècie [[nucli atòmic|nuclear]] que es caracteritza pel seu [[nombre atòmic]] Z i el seu [[nombre màssic]] A o, el que és equivalent, pel seu nombre de [[protons]] i el seu nombre de [[neutrons]]. Si no es troba en estat excitat té una [[energia]] característica associada. Dos núclids amb diferent estat energètic són núclids [[isòmer]]s.<ref name=radionizantes>''Radiaciones ionizantes: Utilización y riesgos'', de Xavier Ortega Aramburu i Jaume Jorba Bisbal. Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], [[2009]]. {{ISBN|8483010887}} {{es}}</ref>
S'acostumen a representar amb el nom complet de l'[[element químic]] corresponent, és a dir, d'igual nombre atòmic, escrit amb lletres minúscules i seguit d'un espai i el nombre màssic que caracteritza el núclid. Per exemple: hidrogen 1, hidrogen 2 o heli 4. Si s'escriu el símbol enlloc del nom cal posar un guió curt entre ells. En l'exemple anterior seria: H-1, H-2 o He-4. També es pot escriure com <sup>1</sup>H, <sup>2</sup>H i <sup>4</sup>He.<ref name="radionizantes"
== Etimologia ==
Línia 10:
[[Fitxer:Isotop01H b.png|miniatura|El tres isòtops de l'hidrogen]]
* '''[[Isòtop]]s:''' Dos núclids que tenen el mateix nombre atòmic Z són isòtops. Entre ells tenen la mateixa estructura química però són diferents des del punt de vista nuclear, on cal diferenciar-los entre ells perquè tenen diferent nombre de constituents i en particular diferent nombre màssic A. Per exemple, l'[[hidrogen]] té dos isòtops estables (hidrogen 1 i hidrogen 2 o [[deuteri]]) i un de [[radioactivitat|radioactiu]], l'hidrogen 3, anomenat ''[[triti]]''.<ref name="radionizantes"
* '''[[Isòbar]]s:''' Dos núclids són isòbars quan tenen igual nombre màssic A. Són núclids químicament diferents però des del punt de vista nuclear són més semblants entre ells que el que puguin ser-ho dos isòtops, ja que els isòbars tenen la mateixa quantitat de [[nucleons]], cosa que es relaciona més directament amb l'[[estabilitat del nucli atòmic]] i la [[radioactivitat]]. Per exemple, són isòbars l'hidrogen 3 i l'heli 3.<ref name="radionizantes"
* '''[[Isòton]]s:''' Dos núclids són isòtons si tenen igual nombre de neutrons. Per exemple, tant l'hidrogen 3 com l'heli 4 tenen dos neutrons; el carboni 14 i l'oxigen 16 també són isòtons, ja que ambdós tenen el mateix nombre de neutrons: vuit.<ref name="radionizantes"
* '''[[Isòmer]]s:''' Dos núclids són isòmers quan tenen el mateix nombre de components, és a dir, igual nombre de neutrons i igual nombre de [[protons]], però es troben en diferent estat energètic. Els estats excitats es noten afegint un asterisc com a superíndex a la dreta. Per exemple, un parell d'isòmers són <sup>7</sup><sub>3</sub>Li i <sup>7</sup><sub>3</sub>Li*.<ref name=radionizantes/>
| |||