Froilán Carvajal y Rueda: diferència entre les revisions

{{cita|Si, avanzando en el terreno<br>de este mundo miserable,<br>en la política llegas<br>alguna vez a mezclarte,<br>y ya mezclado, a un partido<br>de los que en ella combaten<br>te adhieres; de ese partido<br>nunca, como otros, te apartes<br>mientras la moral respete<br>y la religión acate.<br>Si está la patria en peligro<br>y defenderla te es dable,<br>vuela allí donde el peligro<br>mayor arrojo reclame...}}

[[fitxer:Retrato de Froilán Carvajal.jpg|miniatura|Froilán Carvajal amb camisa roja i sable. Fotografia en paper albúmina acolorida a mà. Al dors dedicatòria: «A los amigos de Lorca / Froilán Carbajal». [[Biblioteca Nacional d'Espanya]].]]

 

Al febrer de 1869, inesperadament, es va ordenar la seva detenció per la revolta a l'agost de 1867 a Vara de Rey, per la qual cosa va passar a la clandestinitat i a escriure amb el pseudònim de Plácido Bernardo.<ref>Però segons Fernández-Cordero, p. 81, el motiu de la passada a la clandestinitat i l'adopció del pseudònim va ser que Carvajal va reptar a batre's en duel a Prim i al governador civil d'Alacant.</ref> Absolt, va viatjar a Madrid al juliol en tant [[Enrique Rodríguez-Solís]], després director de ''[[La Ilustración Republicana Federal]]'' i biògraf de Carvajal es feia càrrec del diari ''La Revolución''. A l'octubre, segons va escriure Rodríguez-Solís dos anys després, «no podent revoltar-nos a Alacant perquè ''certs republicans'' es van oposar, decidim fer-ho en combinació amb diverses províncies en la matinada del 4 al 5 d'octubre; molts van faltar i a prop ja de N... vam tenir avís que una columna ens perseguia».<ref name=rodriguez264>Rodríguez Solís, E., «Froilán Carvajal y Rueda», ''La Ilustración Republicana Federal'', año I, n.º 17, 8 de octubre de 1871, p. 264.</ref> Era alcalde d'Alacant [[Eleuterio Maisonnave Cutayar]], republicà compromès amb la revolució de 1868 però que, en efecte, s'havia mostrat reticent davant aquesta nova temptativa. No havent pogut convèncer els republicans alacantins de sumar-se a la rebel·lió, el 6 Carvajal va entrar amb 26 homes en [[Castalla]] on van ser aconseguits per la tropa que els perseguia, dirigida pel [[José Arrando Ballester|coronel Arrando]], que els va convidar a lliurar-se amb promesa d'indult, però aquesta mateixa tarda va ser sentenciat a mort. En la carta que va escriure al seu germà Basilio li deia: «Sense arribar a rebel·lar-me vaig caure en poder d'una columna de l'exèrcit. Sense estar publicada la llei marcial aquí m'han sotmès a la seva sentència i moriré dins de breus instants».<ref name=rodriguez264/> Un corresponsal anònim va relatar els seus últims moments de vida en el diari ''La Revolución'' del 26 de juliol de 1870: «Em vaig dirigir llavors a la presó-capella... on vaig trobar a Carvajal que va fer una contrició edificant... jo, plorant, i ell amb la serenitat d'un cavaller cristià [que] va guardar fins a la seva mort, amb l'admiració dels qui ho presenciaven».<ref>Citat a Fernández-Cordero, p. 73, nota 10.</ref> Segons Rodríguez Solís, el capellà d'Ibi i les senyores de la localitat van suplicar Arrando en va que ajornés l'execució de la sentència en tant tramitaven l'indult. Després va sortir indemne d'una primera descàrrega: «Els pobres soldats no havien tingut valor per matar-lo».<ref>Rodríguez Solís, E., «Froilán Carvajal y Rueda», ''La Ilustración Republicana Federal'', año I, n.º 17, 8 de octubre de 1871, p. 265.</ref><ref>El coronel Arrando, militar de conviccions liberals, va escriure passats dos anys una carta a l'alcalde republicà d'Alcoi [[Agustí Albors i Blanes]], en la qual tractava a Carvajal de «el meu antic i desventurat amic», tractant de justificar la seva conducta en les ordres rebudes del Govern i el tall de la línies telegràfiques pels propis republicans, la qual cosa hauria impedit l'arribada de l'indult, «i no vaig poder utilitzar les quatre hores que vaig retardar l'execució, a sol·licitud de Sr. Luis Samper, el meu patró d'Ibi, i de diverses senyores que sentien el mateix profund dolor que jo; i, no obstant això, he estat calumniat per alguns que disten molt de sentir-ho com jo el vaig sentir i el sentiré tota la meva vida...» (apud Jover, edició i notes a Sender, ''Míster Witt en el cantón'', pàg. 308-309, nota 17, qui al seu torn pren la referència d'un text mecanografiat de Fernández-Cordero, matisant així la semblança molt negativa i novel·lesca que Sender ofereix del coronel)).</ref>