Segona guerra de Mysore: diferència entre les revisions

El juliol de 1780 Haidar envaïa el [[Carnàtic]] amb un exèrcit de 80.000 homes, principalment cavalleria. Baixava pels passos del [[Ghats Orientals]], cremant pobles per l'amí, abans de posar setge als forts britànics d'[[Arcot]] septentrional. Els britànics responien enviant una força de 5.000 homes per alçar els setges. De seu camp a Arcot, Haidar va enviar part del seu exèrcit sota la comanda del seu fill gran, [[Tipu Sultan]], per interceptar una força britànica des de [[Guntur]] enviada per reforçar l'exèrcit del coronel [[Hector Munro]] 233 km al nord de Madràs.<ref name="Barua79" /> Al matí del 10 de setembre de 1780, la força britànica procedent de Guntur sota comandament del coronel William Baillie va caure sota intens foc de les forces de Tipu prop de [[Pollilur]]. Baillie va organitzar la seva força en formació quadrada llarga i va començar a moure's lentament cap endavant. No obstant la cavalleria de Haider va travessar el front de la formació, infligint moltes víctimes i va obligar a Baillie a rendir-se. De la força britànica de 3.820 homes van morir 336. Es va considerar que la derrota fou la més important de la Companyia de les Índies Orientals al subcontinent en aquella època. Munro va reaccionar davant la derrota retirant-se a Madràs, abandonant el seu bagatge i llençant els seus canons al dipòsit d'aigua que hi havia a Conjeevaram, una ciutat petita aproximadament a 50 km al sud de Madràs.<ref name="Barua80">Barua (p.80) </ref>