Vèlia: diferència entre les revisions

Sota domini romà, va continuar sent una ciutat pròspera i destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emili hi va viure per causa de la salut, i [[Horaci]] es va interessar per la ciutat com a substituta de [[Baiae]]. [[Gai Trebaci Testa]], amic de Ciceró, hi va tenir una vil·la. No se'n parla durant la resta de l'imperi i ja no apareix als ''[[Itinerarium|Itineraris]]'', però va seguir existint. Trobem al ''Liber Coloniarum'', que era una de les prefectures de Lucània i com a municipi, categoria que també es coneix per inscripcions trobades.

 

 

A l'edat mitjana, es va construir al lloc una fortalesa que es va dir ''Castell‘a Mare della Brucca''. Les ruïnes de la ciutat són al seu entorn, a uns tres km de la desembocadura del riu Alento (antic Hales), on es forma una espaiosa badia entre la punta Porticello (prop d'Ascea) i el cap Monte della Stella. En queden part de les muralles i alguns edificis ensorrats, a més de l'aqüeducte i cisternes.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aentry%3Dvelia-geo02 |consulta=12 de gener de 2021 |títol=Velia |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>