Federació d'Emirats Àrabs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- a el + al , - comboi + convoi , - extendre + estendre , - gairebe + gairebé , - nèixer + néixer , - tuberculosis + tuberculosi , - marrona + marró , - contrapes + contrapès , - de l'orde de +
Línia 4:
El gener del 1968 el govern britànic va anunciar que deixaria la regió a finals de [[1971]]. Un mes després ([[18 de febrer]]) els xeics de [[Dubai]] i [[Abu Dhabi]] van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la política exterior i la defensa i cooperar en altres àmbits. El [[27 de febrer]] es va celebrar a [[Dubai (ciutat)|Dubai]] una conferència amb els set xeics del [[Trucial Oman]] i els de [[Qatar]] i [[Bahrein]], i es va prendre una decisió en el sentit d'anar a una federació dels nou xeicats que entraria en vigor el [[30 de març]] de [[1968]] amb el nom de Federació d'Emirats Àrabs (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).
 
Aquesta federació només va existir sobre el paper i en els dos següents anys es va avançar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educació unificada, comunicacions federals, serveis mèdics i socials integrats, i altres. Les discòrdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren fàcils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats dinàstiques i les dissensions tribals jugaven contra la federació; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duració del mandat del president i en general per elpel repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrein i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un també cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc només tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). En quant a escons Bahrain demanava en proporció a la població (la població de Bahrein era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representació igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de [[Bahrein]] va fer fracassar finalment la federació.
 
Altres problemes exteriors eren la reclamació d'[[Iran]] sobre Bahrein, i la d'[[Aràbia Saudita]] sobre part d'[[Abu Dhabi]] i especialment sobre l'oasi de [[Buraimi]]. El maig de [[1970]] el conflicte entre Bahrein i Iran es va resoldre sobre la base del nomenament d'un representant de l'ONU per garantir els desitjos de la població de les illes, i es va comprovar que la població de Bahrein volia al 99 % un estat sobirà separat, i Iran va acceptar els fets. Bahrain ara ja no necessitava a la Federació per defensar-se de la reclamació iraniana.