Desenvolupament cognitiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
El '''desenvolupament cognitiu''' és el procés pel qual un [[nen]] aprèn a conèixer l'entorn i com això afecta el seu [[cervell]] i les connexions neuronals que s'hi estableixen. Aquest desenvolupament permet tractar amb conceptes com el nombre, l'espai, el llenguatge, l'autoconsciència, la relació d'idees i la percepció de l'altre.
El principal teòric és [[Jean Piaget]], que divideix aquest desenvolupament en 4 estadis: l'''<nowiki/>'estadi sensorial''', que està dividit en sis subestadis: exercici dels reflexos (0-1 mes), esquemes simples (1-4 mesos), descobriments de procediments (4-8 mesos), conducta intencional (8-12 mesos), descobriment per experimentació (12-18 mesos) i representació mental (18-24 mesos) i en aquest, l'infant aprèn a relacionar-se amb el medi mitjançant els sentits i les habilitats motores; '''l'estadi preoperacional,''' que abasta des dels 2 fins als 7 anys i, l'infant utilitza el pensament simbòlic per entendre el món. A més a més, és capaç d'operar amb conceptes i representacions no immediates; '''l'estadi operacional concreta''' que es desenvolupa entre els 7 i els 11 anys i, l'infant comença a entendre i aplicar operacions o principis lògics de forma objectiva i racional i; '''l'estadi operacional formal,''' que és aproximadament a partir dels 11/12 anys i, els adolescents ja tenen la capacitat de pensar de manera abstracta i raonar de forma analítica. Adquireixen el raonament adult en una progressiva abstracció i pluralitat de punts de vista.
Aquest camp d'estudi relaciona disciplines com l'[[educació]], la [[psicologia]], la neurociència i la biologia. S'ha intentat extrapolar a altres àrees, com l'anàlisi de l'evolució de la [[fe]].
| |||