Tlemcen: diferència entre les revisions

Sota els romans hi va haver a prop de Tlemcen la ciutat de Pomària que vol dir els vergers. Sembla que els vàndals no hi van restar; els bizantins probablement la van deixar en mans dels berbersamazics. Al {{segle|VII}} hi van arribar els àrabs i li van dir Agadir. Els àrabs van consolidar el seu domini al {{segle|VIII}}.

Les tribus dels Bani Ifran que van emigrar d'[[Ifríqiya]] al Magrib central després del [[761]] sota la direcció d'Abu Kurra (xeic des de vers el 730), van fundar vers el [[765]] un estat sufrita amb capital a '''Tlemcen''', vila construïda pels emigrants sobre les ruïnes d'una antiga ciutat romana. Abu Kurra va agafar el títol d'imam el [[765]]. El seu domini arribava fins a les muntanyes dels Banu Rashid i fins a [[Tahert]]; les tribus que formaven l'estat eren la confederació [[Banu Ifran]] i la tribu [[maghila]] (associada a la confederació i que era la tribu d'Abu Kurra), però hi donava suport una fracció dels djarawa.

Van lluitar contra el general califal Ibn al-AshathÀixath ([[765]]) que va enviar un exèrcit manat per [[alAl-Aghlab]]Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí|al-TamimiÀghlab at-Tamimí]]; el general es va establir a [[Tubna]] a la regió del [[Zab]], i va atacar Tlemcen i després [[Tànger]] però fou rebutjat en les dues poblacions; les tribus berbersamazigues [[sufrites]] i [[ibadites]] van formar aliança sota Abu Kurra i el [[767]] es van presentar davant de [[Kairuan]]; el [[768]] Abu -Kurra, amb un exèrcit berberamazic de 4000040.000 cavallers, va assetjar Tubna.

Després d'això les notícies sobre l'estat de Tlemcen quasi desapareixen. Sembla que va tenir bones relacions amb els rustúmides de [[Tahert]], imamat establert per [[Abd al-ar-Rahman ibn RustamRústam]] vers [[776]]/[[777]] o [[778]]/[[779]]; aquest imam va enllaçar amb els Banu Ifran per matrimoni (una filla de l'imam de Tlemcen, segurament Abu Kurra, ja que el matrimoni hauria de ser anterior al 765, es va casar amb Abd al-ar-Rahman i fou la mare d'Abd -al-Wahhab, el segon imam). Al final del {{segle|VIII}} els Banu Ifran van donar suport al rebel Abu -Kudama Yazid ibn Fandin al-IfraniIfraní, un cosí d'Abd -al-Wahhab de Tahert, fundador de la dissidència [[nakkarita]], revoltat contra l'imam fins que fou mort en combat per Aflah ibn Abd -al-Wahhab vers el [[803]]/[[804]]. A la segona meitat del {{segle|VIII|s}} es van establir a la zona els [[maghrawa]], tribu germana dels Banu Ifran, amb el mateix ancestre.

L'imamat de Tlemcen un temps després de la mort d'Abu Kurra (en data desconeguda) va passar als maghrawa dirigits pel clan dels Banu Khazar. Quan els idríssides sota IdrisIdrís I van conquerir Tlemcen a una data que oscil·la segons els historiadors entre el [[789]] i el [[791]], governava la ciutat MuhammadMuhàmmad ibn Khazar ibn Sulat, que es va sotmetre a l'imam idríssida i fou mantingut en el poder com a vassall. El govern de '''Tlemcen'''/Agadir fou concedit a Sulayman ibn Abd Allah-Al·lah (786-813), el germà d'[[Idris I|Idrís I]]. Molts historiadors pensen que aquesta expedició fou en realitat obra no d'IdrisIdrís I, sinó del seu fill IdrisIdrís II.

Segons això IdrisIdrís II va fer una segona expedició contra els nefzes del territori de Tlemcen (Agadir) vers el [[813]], i en aquesta ciutat hi va passar un temps i va construir una mesquita. El [[815]] va confiar el govern d'Agadir ('''Tlemcen''') i la seva regió al seu cosí MuhammadMuhàmmad ibn Sulayman ibn Abd Allah-Al·lah (813-828), fill de Sulayman ibn Abd Abd Allah-Al·lah i nebot d'IdrisIdrís I, i va retornar a [[Fes]].

* Sulayman ibn AbdallahAbd-Al·lah al-KamilKàmil 786-813

* MuhammadMuhàmmad ibn Sulayman 813-828

* Hamdun ibn IdrisIdrís 828-850

* IdrisIdrís ibn Hamdun 850-vers 880

* IsaIssa ibn Ibrahim vers 880-900

* AhmadÀhmad ibn IsaIssa vers 900-903

* HasanHàssan ibn IsaIssa vers 903-931

El [[931]] els [[fatimites]] van enderrocar la dinastia [[idríssida]]. Els [[Banu Khazar]], caps dels maghrawa, que acabaven de retornar del desert, es van establir a la zona del [[Chelif]] nominalment supeditats als fatimites, i els [[Banu Ifran]] formaven una confederació semiindependent de la rodalia de Tlemcen, també nominalment sota els fatimites. Els Banu Ifran no van participar directament a la revolta d'[[Abu -Yazid MakhladMàkhlad benibn Kaydad alan-NukkariNukkarí]] (943-948), conegut com l'home de l'ase, però sí que van facilitar els seus contactes amb [[Còrdova]] i el pas d'Ayyub ibn Abu Abi-Yazid cap a l'Àndalus, en missió política a la cort d'[[Abd al-ar-Rahman III]]. En aquest temps els Banu Ifran tenien per cap a MuhammadMuhàmmad ibn SalihSàlih al-IfraniIfraní que després fou assassinat per un cap ifrànida que era fidels dels fatimites, i el va succeir el seu fill Yala ibn MuhammadMuhàmmad al-IfraniIfraní. Els maghrawes també restaven nominalment lleials als fatimites.{{efn|Hi va haver clans maghrawes que van donar suport a la rebel·lió, i Mabad ibn Khazar, germà de Muhammad ibn Khazar, va ser un dels partidaris del cap nukkarita, però un altre germà, Fulful ibn Khazar, fou un destacat partidari dels fatimites.}} La guerra va esclatar entre les dues agrupacions tribals; els Maghrawa mantenien la dependència nominal del califat fatimita, mentre el nou emir dels Banu Ifran, Yala, es va declarar pel califa omeia de Còrdova. Els maghrawes tenien com a cap al xeic MuhammadMuhàmmad ibn Khazar (que lògicament no era el mateix MuhammadMuhàmmad que governava vers el 790 però si de la mateixa nissaga).

No obstant a mesura que la rebel·lió nakkaria obtenia èxits, MuhammadMuhàmmad ibn Khazar l'emir maghrawa, va mirar de treure partit de la revolta per a la seva agrupació; el 944/945 un exèrcit del califa omeia de Còrdova, manat pel general d'origen berberamazic Hamid ibn Yasal, fou enviat al Magreb central; els Maghrawa llavors es van apoderar de Tlemcen i manats per fill gran de MuhammadMuhàmmad, al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad ibn Khazar alaz-ZanatiZanatí, amb el suport del seu germà Hamza ibn MuhammadMuhàmmad, i d'un germà de MuhammadMuhàmmad, Abd Allah-Al·lah ibn Khazar, van atacar [[Tahert]] ([[Tiaret]]) i [[Biskra]] ciutats on els fatimites tenien guarnició, que en un primer atac no van poder ocupar. En un segon atac, amb participació directe de les forces omeies, les dues ciutats van caure a les seves mans. Després de la derrota nukkarita a Makkara o Mordj Magra ([[14 de desembre]] del 946) va suposar quasi el final de la revolta que encara es van mantenir uns mesos fins que es va acabar el [[18 d'agost]] de [[947]] amb la mort del cap rebel{{efn|El fill d'Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Fadl ibn Abu-Yazid va mantenir certa resistència fins a morir el maig/juny del [[948]].}} i els fatimites es van dirigir contra els maghrawes. MuhammadMuhàmmad ibn Khazar es va sotmetre al califa fatimita ([[947]]). Les fonts no són clares sobre què va passar després però sembla que aviat va trair al califa fatimita.

Vers 949/950 Yala ibn MuhammadMuhàmmad al-IfraniIfraní va fundar la vila de Fakkan o Afakkan que va esdevenir la seva capital{{efn|Era un lloc tradicional de mercat de les tribus de la família berber zanata a la confluència de uadi Fekkan i el uadi Hammamm al sud-sud-oest de Mascara.}} i poc després va conquerir Tahert (Tiaret) amb el suport de l'emir dels maghrawes. El 951/952 Mabad ibn Khazar, un membre del clan governant dels maghrawes (germà de l'emir MuhammadMuhàmmad ibn Khazar) que havia estat un seguidor de primera hora les doctrines nukkarites, fou fet presoner pels fatimites i executat.

En una data que varia segons les fonts, el 951/952 o 953/954, MuhammadMuhàmmad ibn Khazar es va sotmetre altre cop als fatimites i sembla que ja no va tornar al partit omeia. El 954/955 Yala dels Banu Ifran, principal cap del partit dels omeies, va conquerir per assalt als fatimites la ciutat d'[[Orà]], que fou destruïda i aviat va dominar tot el territori entre Tahert i Tànger. Així els Banu Ifran van exercir l'hegemonia sobre totes les tribus zenates{{efn|que abans havien tingut els Miknasa al Magreb occidental i els Maghrawa al central}} i una part dels maghrawes foren els seus aliats.

El 955/956 Yala va rebre un diploma de la cort omeia de [[Còrdova]] que el nomenava governador del país dels zenates, del Magrib central i de Tlemcen. A petició seva el califa cordovès li va donar el govern de [[Fes]] a MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad, que era el fill gran del maghrawa al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad ibn Khazar alaz-ZanatiZanatí (al-Khayr havia governat el país de [[Laghouat]] i mai va compartir la política profatimita del seu pare -encara que temporalment el 947 va acceptar la submissió- i quan aquest es va sotmetre al califa d'Ifríqiya vers el 952/953 va restar fidel als omeies).{{efn|Un fill de al-Khayr, de nom Fatuh, fou enviat en ambaixada a Còrdova vers el 951 o 952 acompanyat dels xeics ce Tahart i d'Orà, també partidaris dels omeies.}} MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr va obtenir del califa omeia el permís per anar a fer la guerra a l'[[Àndalus]] (vers 956/957) i va deixar com a lloctinent a Fes al seu cosí Ahmad ibn Bakr.

El [[958]] l'exèrcit fatimita dirigit per [[DjawharJàwhar alas-SikilliSiqil·lí]] va conquerir el Magrib central i va ocupar Fakkan que fou devastada. Yala va morir a la lluita. Després de la victoriosa campanya fatimita l'emir maghrawa MuhammadMuhàmmad ibn Khazar al-Zanati (que hauria recuperat Tlemcen) va visitar al califa fatimita a Kairuan, on va morir el [[961]]/[[962]] amb més de cent anys.

El va succeir el seu nét MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad, governador de Fes en nom del califa omeia Còrdova. MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr que era a l'Àndalus, va retornar al Magreb occidental (que entremig havia caigut quasi tot en mans fatimites) i al front dels maghrawes i aliat als Banu Ifran i a les altres tribus zenates, va iniciar la guerra contra els fatimites atacant les seves posicions al Magreb central. Els fatimites el 962 havien progressat cap al Magreb occidental i els omeies només conservaven Ceuta i Tànger, però mercès a l'acció de MuhammadMuhàmmad els fatimites van haver de retrocedir cap a l'est. MuhammadMuhàmmad es va apoderar del Magreb central incloent Tlemcen i va crear un gran estat Maghrawa sota protectorat omeia; aquest estat va durant uns 15 anys, tenint un primer entrebanc quan el governador fatimita d'Ifríqiya, [[Ziri ibn Manad]], del gran grup berberamazic [[sanhadja]], hostil als zenetes en general i especialment als maghrawes, va rebre orde d'aturar l'expansió d'aquests i apoderar-se dels seus territoris. Va reunir un exèrcit ([[971]]) i la primera batalla es va lliurar el [[15 de febrer]] del [[971]] probablement molt prop de Tlemcen, i els maghrawes i aliats zenates van ser derrotats de manera decisiva. MuhammadMuhàmmad es va suïcidar i altres disset emirs maghrawes i zenates van quedar morts sobre el camp de batalla. Però els maghrawes es van reagrupar sota al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr, el fill de l'emir que s'havia suïcidat, i van poder formar aliança amb Djafar ibn Ali ibn Hamdun antic governador fatimita del [[Zab]], revoltat; els maghrawes i altres tribus zenetes i Djafar reconeixien tots la sobirania omeia cordovesa; tres mesos més tard foren atacats prop de [[Tahert]], i van infligir una derrota important a l'exèrcit fatimita (zírida). Entre el 971 i el [[980]] (la data exacta no se sap, però probablement vers 975) al-Khayr va poder reconquerir als fatimites la ciutat de Tlemcen. Djafar que havia esdevingut comandant en cap de les forces col·ligades, fou nomenat governador omeia del Magreb (vers 975/976), però al cap d'un temps van haver d'evacuar el Magreb central davant l'ofensiva fatimita del 979 dirigida per [[Bulugguín ibn Ziri]], governador fatimita de l'Ifríqiya.{{efn|El califa fatimita el va nomenar successor del seu pare Ziri ibn Manad quan aquest va morir en lluita contra el governador rebel del Zab, Djafar ibn Ali ibn Hamdun (Jàfar ibn Alí ibn Hamdun al-Andalusí) al començament de l'estiu del [[971]], i el [[2 d'octubre]] del [[972]] el va investir com a governador de tot el Magreb a l'oest de [[Tripolitana]] sota sobirania fatimita}} Els maghrawa i els seus aliats van creuar el [[Muluya]] i van entrar al Magreb occidental (Maghrib al-Aksa) que va caure en mans de Bullugin; al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr fou derrotat i fet presoner a Sigilmasa (979) i fou executat poc després, però les tribus derrotades van poder arribar a la zona costanera de [[Ceuta]] i [[Tànger]] que restaven en mans dels omeies; els fatimites/zírides es van apoderar de Fes i Sigilmasa. Quan les forces de Buluggin van abandonar el Magreb occidental, i havent mort el cap maghrawa al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr, l'hegemonia dels zanates va retornar als Banu Ifran (986/987).

El cap d'aquests, Yala ibn MuhammadMuhàmmad al-IfraniIfraní, va morir com s'ha dit en la lluita contra els fatimites manats pel general Djawhar[[Jàwhar alas-SikilliSiqil·lí]] el 958/959 i el seu fill Yaddu va fugir inicialment al Sàhara; després va retornar al Magreb central (962-971) i fou un dels caps zenates que van lluitar contra els fatimites (971-979) aliats als maghrawa i a Djafar ibn Ali ibn Hamdun (nomenat governador omeia del Magrib des de 975/976) i va arribar a ser considerat el cap zanata més influent; en l'ofensiva fatimita/zírida del 979 Yaddu ibn Yala va haver de fugir altre cop sense poder retornar fins que Buluggin va abandonar el Magreb occidental i llavors Yaddu s'hi va establir i el 986/987 va rebre el nomenament com a governador del califa cordovès amb seu a Fes, que fins aleshores era domini dels maghrawa.

El [[989]]/[[990]] o [[991]]/[[992]], Ziri ibn Attiya va rebre del califa omeia el govern de Fes. Yaddu es va revoltar. Els omeies i els seus aliats maghrawes es van imposar i Yaddu va acabar havent de fugir al Sàhara on va morir el 993/994. Els seus descendents van establir un emirat a [[Salé]] i [[Tadla]]. Pocs anys després apareixen els Maghrawa governant a Tlemcen i cal pensar que fou el clan Banu Khazar, els que van dominar la ciutat, des de Fes.{{efn|Els Maghrawa van tardar un segle a retornar a les seves terres del Chelif i entremig es van crear emirats a Fes, Sigilmasa i Aghmat.}} Segons IbbnIbn Khaldun, al-MuizzMuïzz ibn Ziri (1099-1026) va arrabassar Tlemcen i la seva regió al zírida [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] i en va confiar el govern a un parent de nom Yala ibn MuhammadMuhàmmad, fill de l'emir MuhammadMuhàmmad ibn al-Khayr ibn MuhammadMuhàmmad II (emir dels maghawes vers 979-986). Yala fou fidel a al-MuizzMuïzz; va transmetre als seus descendents{{efn|El nom del seu successor i altres abans de la meitat del {{segle|XI}} no són esmentats pels historiadors.}} el govern de Tlemcen i aquests van viure en pau amb els zírides (i van signar diverses treves amb els [[hammàdides]]) i progressivament Tlemcen va esdevenir un estat independent separat de Fes. Després del 1050 governava un emir de nom Bakhtit i Bakhti que va entrar en guerra contra els hammàdides trencant la treva en vigència. Bakhti va nomenar com a visir a un membre de la tribu [[Banu Ifran]] de nom Abu Suda que va aplegar a totes les tribus zenetes amb els Maghrawa i Banu Ifran com a principals, i va lliurar diverses batalles. Quan els [[hilalians]] (tribus de Zughba i d'Athbadj) van arribar a la zona vers [[1054]]/[[1055]], el príncep Bakhtit (que Ibn Khaldun qualifica en un lloc d'ifranita i en un altre de maghrawa o Banu Khazar) governada a Tlemcen; els hammàdides es van aliar als nou vinguts i van lliurar diversos combats contra els zenetes fins que Abu Suda va morir em combat amb els [[hilàlides]] i els seus aliats el [[1058]]. La data de la mort de Bakhti és desconeguda, però se sap que el va succeir el seu fill al-AbbasAbbàs ibn Bakhtit. Els Maghrawa i els Banu Ifran es repartien el govern de les tribus zenates al Magreb central, junt amb dues altres tribus, els Wamannu i els Banu Iluman. Durant el regnat d'al-AbbasAbbàs ibn Bakhtit van arribar els [[almoràvits]]. El [[1080]]/[[1081]] [[Yússuf ibn Taixfín]] va enviar un exèrcit format per [[lamtunes]] que es va apoderar de Tlemcen. Al-Abbas fou executat junt amb tots els descendents de Yala ibn MuhammadMuhàmmad i els maghrawes que s'havien refugiat a la ciutat foren exterminats com els almoràvits ja havien fet en altres llocs. Yússuf va fundar la ciutat de Takrat de la fusió de la qual amb la vella Tlemcen (Agadir) va néixer la nova Tlemcen.

Als almoràvits van succeir els almohades el 1145. Abd -al-Munim va destruir la ciutat i les fortificacions però tot seguit va fer rodejar la vila d'una sòlida muralla aquell mateix any.

Els abdalwadites van fer aliances amb tothom (marínides, hàfsides, hilàlides, catalans, espanyols de Bugia-Bona-Mers el-Kebir-Orà, o als paixès{{què}} d'Alger. Als espanyols es va haver de pagar tribut algunes vegades; l'emir Abu-Abd-Al·lah V (o Abu -Abd-Al·lah Allah MuhammadMuhàmmad VII alath-ThabitiThabití) (1504-1517) el va pagar 12.000 ducats per any, 12 cavalls i sis falcons.