Bullangues: diferència entre les revisions

L'any [[1840]], just acabada la Primera Guerra Carlina, s'inicià el segon cicle de Bullangues. L'estiu d'aquell any, la cort (amb regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina]], esposa del difunt [[Ferran VII]]) es trasllada a [[Barcelona]] en creure que la capital catalana era més segura que [[Madrid]]. Les revoltes, però, no s'aturen i el poble es concentra el [[18 de juliol]] a la Plaça de Sant Jaume per manifestar-se contra el govern. La conseqüència més directa dels avalots és la fugida a [[França]] de la regent que desemboca en una pujada al poder del general [[Espartero]], tampoc gens afí a les revoltes populars.

 

Per entendre les Bullangues hem de situar-nos històricament. Els fets es produeixen bàsicament a la dècada de [[1830]], un moment de plenes tensions a l'Estat. [[Ferran VII]], un dels reis més desitjats de la història (els enfrontaments entre el seu pare, [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], i [[Napoleó Bonaparte]] van deixar un buit de govern, i el seu retorn fou molt aclamat pel poble) va resultar ser també uns dels més dèspotes. Quan mor, l'any [[1833]], sorgeix l'esperança de canviar el sistema, ja que la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel]] era encara una criatura i l'Estat quedava en mans d'una regència. Va esdevenir el que ara anomenen la revolució liberal. Per això les Bullangues lluitaren contra cap nova imposició del govern, el poble va lluitar com mai per defensar els seus legítims drets.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 39.</ref>